Antonio Baños visita l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, del Col·legi de Notaris de Barcelona, amb Antoni Albacete, tècnic de l’arxiu. Hi descobreix documents de grans personalitats, com Gaudí o Ferrer i Guàrdia, així com dels esclaus alliberats del segle XIV.
Documents del segle XIII al XXI
L’arxiu té quatre plantes i conserva documents del segle XIII al XXI. És un dels tres arxius notarials més importants del món, juntament amb el de París i el de Gènova, que arrenca al segle XII. Està organitzat per volums que recullen la feina d’un notari concret. Tota la documentació centenària és de lliure accés per a qualsevol ciutadà que vulgui fer-hi recerca. A més, a través del web es pot consultar força informació escanejada del període medieval.
La vida de les persones, dels esclaus als nobles
En aquests volums s’hi pot trobar el dia a dia de les persones: des dels esclaus alliberats al segle XIV fins a la compra d’unes terres a l’entrada de la Diagonal pel comte Güell. Els notaris s’encarreguen de donar validesa legal a qualsevol acte de la vida, tant abans com ara.
L’arxiu li deu l’existència a Ramon Noguera de Guzmán. L’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, membres de la CNT-FAI es van presentar a l’arxiu amb intenció de cremar-lo. Per als anarquistes, era important eliminar aquests documents perquè donaven fe de la propietat privada, cosa que aquesta ideologia cambatia. Noguera de Guzmán els va sortir a buscar a la porta i els va explicar que l’arxiu també conservava la història del poble menut, cosa que va fer enrere els anarquistes.
El plànol original del Parc Güell
El plànol desplegable del projecte d’urbanització del Parc Güell signat per Antoni Gaudí i per Eusebi Güell, industrial i mecenes de l’arquitecte és un dels tresors d’aquest arxiu. Com s’hi pot veure, el projecte preveia una urbanització de luxe que mai no es va dur a terme. En el mateix volum també hi ha el testament de mossèn Cinto Verdaguer, escrit el mateix dia que va morir. Això explica la feblesa de la lletra.
A la Sala Ramon Noguera es conserva el document de compravenda més antic de l’arxiu. Es tracta d’un pergamí que dona fe de la venda d’un alou, una peça de terra. El text està en llatí i, al final de tot, hi ha un símbol que representa el notari que va fer el document. El pas del llatí al català en els documents notarials és gradual, però els primers documents que es redacten directament en català són els testaments i els capítols matrimonials. En aquesta sala també hi ha el document notarial més antic que conserva l’arxiu, del 1299.
Un dels documents més emocionants de l’arxiu és el testament de Ferrer i Guàrdia, escrit a la presó del Castell de Montjuïc, poc abans de ser executat.
