Ja han començat les obres que preparen l’enderroc de l’antiga cooperativa La Flor de Maig de Galvany, del 1918. El temps de descompte s’ha iniciat i es preveu que d’aquí a un mes i mig l’immoble del carrer de Marià Cubí amb Sagués hagi desaparegut completament.
Un grup de veïns demanen que es protegeixi l’edifici, que no està catalogat, per la seva identitat i lligam amb el barri. El districte de Sarrià – Sant Gervasi ha iniciat converses amb la propietat per evitar l’enderroc total de l’edifici, conegut també per haver albergat la sala Universal.
Preservar la història de Galvany
El barri de Sant Gervasi – Galavany va ser una zona febril a principis del segle XX. La cooperativa La Flor de Maig, una de les set sucursals de La Flor de Maig de Poblenou, va ser lloc de trobada dels treballadors de les fàbriques, que vivien a les casetes dels entorns. La cooperativa disposava de bar, teatre i d’un economat, on podien comprar aliments més econòmics.
“És important que espais com aquest no es deixin caure pel significat i la història que tenen al darrere, per preservar la identitat del barri de Galvany”, explica Eduard Llorens, arquitecte i veí de Galvany, que demana la protecció imminent de l’edifici perquè pugui preservar-se.
Un pas endavant per protegir-lo
Davant la demanda veïnal, el districte de Sarrià – Sant Gervasi ha explicat a betevé que s’han iniciat converses amb la propietat per buscar una alternativa a l’enderroc total de la cooperativa. La propietat, la promotora Sunway, es mostra disposada a escoltar l’Ajuntament. Tot i que de moment no ha demanat cap llicència per construir un altre edifici, la propietat ha assegurat que vol fer-hi un equipament. Ha negat a betevé que hi vulgui construir pisos o un hotel, com s’havia especulat.
Contradiccions al govern
L’edifici històric no està catalogat i no té cap mena de protecció. De la seva banda, BComú té el tema de la protecció sobre la taula i va explicar a l’últim consell de barri de Sant Gervasi – Galvany que ja ha fet saber a direcció de patrimoni de l’Ajuntament la singularitat d’aquest edifici, que és postmodernista i disposa d’elements característics de les cooperatives de principis de segle passat.
Posteriorment, a l’últim plenari del districte de Sarrià – Sant Gervasi, el 20 de maig, el regidor Albert Batlle, d’Units per Avançar i soci de govern, no va donar suport a la catalogació de l’edifici. Va dir que es tractava d'”una casa abandona de fa molt temps” i que la seva qualitat arquitectònica “possiblement no justificava una integració en aquest catàleg”.
Testimoni d’un cooperativisme extingit
L’edifici és un immoble singular al barri, símbol de l’associacionisme barceloní de principis de segle XX i record del testimoni febril de Galvany, poc conegut a la ciutat. “És un edifici que recorda el passat obrer de Galvany, on vivien centenars de treballadors en les cases baixes dels voltants que treballaven en diverses fàbriques de la zona”, explica Jesús Mestre, historiador de Sarrià – Sant Gervasi.
La cooperativa va funcionar fins al franquisme, quan es va desintegrar. Després, l’edifici es va convertir en una fusteria i més tard va ser la coneguda sala Universal, que va tancar fa set anys, els mateixos que l’edifici ha estat en desús.