Durant anys, a la carretera de la Rabassada, s’hi celebrava una cursa espectacular que va reunir els millors pilots del moment. Era coneguda com la pujada a la Rabassada.

La cursa es va començar a celebrar l’any 1922, aprofitant que la carretera s’havia asfaltat l’any anterior, i es va fer fins el 1983. En total, 34 edicions de la pujada en costa més important que s’ha fet mai a Catalunya. La cursa començava a Can Gomis, al mig de Barcelona, i finalitzava al lloc que en aquella època era conegut com “la vista rica”. El recorregut era de 4.900 metres i el primer guanyador va ser Patricio de Satrústegui i López.

La pujada a la Rabassada estava oberta a tota mena d’automòbils i motocicletes. Hi havia, per tant, diverses categories. La més important era la de cotxes de cursa, en la que prenien part pilots de renom. L’any 1923, per exemple, hi va prendre part Fernando de Vizcaya, que va guanyar la cursa cinc vegades, la primera d’elles amb una marca barcelonina, Elizalde. L’any 1929, quan de Vizcaya es va retirar, va guanyar Guillermo Oliveras de la Riba amb un Bugatti. I curiosament, a la següent edició, les motos van fer millor temps que els cotxes, amb Ignacio Faura com a guanyador absolut.

El salt qualitatiu de la cursa es va produir l’any 1931, quan la Penya Rhin va aconseguir que la cursa fos puntuable pel campionat d’Europa de muntanya. Van prendre-hi part pilots d’alt nivell, com el guanyador, Rudolf Caracciola. El segon classificat d’aquella edició va ser Esteve Tort, que aquell any es va proclamar campió d’Europa de muntanya amb un cotxe fet a Barcelona, el Nacional Pescara.

L’edició de 1933 no es va celebrar perquè els organitzadors, la Penya Rhin, van preferir centrar els seus esforços a organitzar el gran premi de la muntanya de Montjuïc. La pujada a la Rabassada no es va reprendre fins l’any 1949, amb un organitzador diferent, la Penya Motorista Barcelona.

Entre l’any 1949 i el 1962, la cursa es va centrar en la participació nacional. D’aquella etapa en destaca l’edició del ’55, quan l’equip oficial Pegaso va arrasar la competència amb els pilots Celso Fernández i Paco Godia.

A principi dels ’70, van participar a la cursa pilots de categoria internacional com Jorge de Bagration o Juan Fernández. En motos corrien Fargas, Rocamora o Quique de Juan.

La darrera cursa a la Rabassada es va fer l’any 1983 i la va organitzar la Federació Catalana d’Automobilisme. El nivell va ser alt, amb pilots com Antonio Zanini, però la victòria va ser per Juan Fernández, com tantes altres vegades. En motos va guanyar un altre il·lustre, Carlos Cardús, per davant d’estrelles com Ángel Nieto, Sito Pons, Joan Garriga o Ricardo Tormo. En aquesta darrera edició, s’hi van aplegar entre 40.000 i 50.000 espectadors. Això va plantejar problemes de seguretat i juntament amb els problemes derivats de tallar el trànsit, va fer que les curses properes a les ciutats s’acabessin.