Des de fa més de 25 anys, l’organització estatal Arquitectura sense Fronteres treballa perquè l’arquitectura permeti un accés digne a l’habitatge, l’educació, l’equitat de gènere i a la sanitat amb projectes a escala global i local.

Projectes a escala global

Al llarg de la seva història, Arquitectura sense Fronteres ha treballat amb cooperants a països com Cuba, Burkina Faso o Moçambic. Aquí han desenvolupat conjuntament amb entitats locals projectes per millorar la xarxa sanitària, sensibilització vers la discriminació i la violència de gènere i per crear infraestructures escolars.

Construir una escola no serveix de res si darrere no hi ha un projecte educatiu vàlid, de formacions del professorat, d’un model educatiu inclusiu ”
Salvi Ros, coordinador projectes cooperació d’Arquitectura sense Fronteres

Per Salvi Ros, coordinador de projectes de cooperació d’Arquitectura sense Fronteres és important que els projectes garanteixin els drets humans i conclou “Un exemple molt senzill és el dret a l’educació, tot el que són infraestructures escolars. El que passa és que les infraestructures no van mai soles. Construir una escola no serveix de res si darrere no hi ha un projecte educatiu vàlid, de formacions del professorat, d’un model educatiu inclusiu”

Projectes a escala local

A Barcelona, Arquitectura sense Fronteres té un grup de treball tècnic que treballa conjuntament amb els administracions per detectar i ajudar a resoldre problemes d’accessibilitat, problemes tècnics d’habitatges o per determinar en quin estat es troben alguns edificis abandonats. Fan informes per advertir de possibles problemes que després envien a l’Ajuntament perquè pugui actuar.

L’arquitectura hauria de ser una assignatura obligatòria a l’escola, ja que modela qui sóc jo, com seré i per tant hem de ser capaços de demanar una bona arquitectura! ”
Ana Maria Álvarez, voluntària de projectes locals d’Arquitectura sense Fronteres

També tenen un grup de cooperació local i participació en què desenvolupen projectes per explicar i acostar l’arquitectura als ciutadans. Per Ana Maria Álvarez, voluntària de projectes locals , l’arquitectura és tot allò que ens envolta, que forma part de tot el nostre entorn. Destaca que l’arquitectura ens delimita com mengem, com dormim o com ens relacionem amb les persones, com vivim o com ens movem i sentencia “L’arquitectura hauria de ser una assignatura obligatòria a l’escola, ja que modela qui sóc jo, com seré i per tant hem de ser capaços de demanar una bona arquitectura!”.

L’arquitectura efímera: l’eina per donar usos nous a l’espai públic

L’escola ELISAVA imparteix des de fa set anys el Màster d’Arquitectura Efímera i Espais Temporals per formar professionals que investiguen solucions a l’anomenat urbanisme tàctic