La pandèmia ha provocat que les màscares passin de ser un símbol de secret i clandestinitat a convertir-se en la icona d’una societat responsable.

La màscara, quan ens la posem, activa la part més fosca, més pulsional, per això diuen que no menteix mai, al mateix temps la màscara amaga i genera ambigüitat, per tant, també podem dir que menteix sempre.

“La màscara no menteix mai”, al CCCB, és una exposició que intenta explicar una historia alternativa de la contemporaneïtat des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, abordant els diferents usos polítics de la màscara. Us donem cinc raons per visitar l’exposició, n’hi ha moltes però aquestes són les que subjectivament ens han cridat més l’atenció.

1. La màscara de ‘V de Vendetta’

La podem trobar a qualsevol basar xinès i pot aparèixer a manifestacions d’extrema dreta o ser el símbol d’organitzacions clandestines com Anonymous. La màscara representa Gay Fawkes, que el 1605 va intentar dinamitar el parlament britànic, volia destruir l’ordre establert. Als anys 80 va arribar un còmic d’Alan Moore i David Lloyd en què apareixia per primera vegada la màscara que es va popularitzar en una pel·lícula de les germanes Wachowski.

Durant segles, l’ocultació de la cara ha subvertit l’obligatorietat de la identificació. Davant de l’exigència d’un rostre i un nom han sorgit resistències polítiques i culturals. La màscara de Gay Fawkes és un exemple, però n’hi ha molts d’altres a l’exposició.

2. Els lluitadors mexicans i el subcomandant Marcos

Els lluitadors mexicans són alguna cosa més que herois emmascarats que s’enfronten en combats falsos. Són justiciers i herois de poble que formen part de la lluita social, com l’emblemàtic Superbarrio Gómez, sorgit després del devastador terratrèmol del 1985. A l’exposició podrem veure una de les col·leccions més grans de màscares.

La història dels lluitadors mexicansarrels a la seva pròpia tradició, com els guerrers asteques, i també ramificacions com el subcomandant Marcos. El líder de la guerrilla zapatista, de qui es desconeix el rostre, perquè en realitat “tots som Marcos”. Una vitrina ens mostra el guió il·lustrat que va dibuixar el cineasta Fernando León de Aranoa per gravar el final del documental sobre el subcomandant.

Màscara CCCB

3. El primer Ku Klux Klan

L’exposició ens descobreix la història del Ku Klux Klan des dels seus inicis. El primer Klan fundat a Tenesse l’any 1865 sortia el dia de Carnaval per espantar a la població negra. Havien perdut la guerra i només podien fer mal amagats i de forma clandestina.

La seva estratègia del terror es basava en una vestimenta rudimentària de confecció domèstica que simulava un dimoni amb banyes vermelles i pell blanca. El grup va començar a caure en l’oblit fins que es va estrenar ‘El naixement d’una nació’ (1915) i va donar ales a la creació del segon Klan.

4. De Pussy Riot a Abya Yala

El col·lectiu activista Pussy Riot va assolir la màxima exposició pública després de l’acció desenvolupada, l’any 2012, a la Catedral del Crist Salvador de Moscou, on van interpretar una pregària Punk per demanar a la Mare de Déu que alliberés Rússia de Putin. Els passamuntanyes de colors àcids que duien trencaven amb els tradicionals passamuntanyes negres i les catapultaven com un dels grups icònics de les últimes dècades.

Las Migras de Abya Yala van un pas més enllà i decoren els passamuntanyes amb els que després sortiran a manifestacions. Per la manifestació del 8 de març de 2020, Dia Internacional de les Dones, Las Migras van fer una sessió de fotografia amb Jahel Guerrera Roa per captar totes les caputxes i un escrit amb Lorena Álvarez Chávez per documentar tot el projecte.

5. Antoni Hervàs i el Gitano del Futuro

L’artista Antoni Hervàs ha creat expressament la peça ‘T(ouch)’ per aquesta exposició. Una estructura de paper maixé que sembla un virus gegant. Al seu interior podem veure una pantalla que ens mostra una actuació musical del virus (Gitano del Futuro). Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona és un dels pocs artistes que ha exposat al mateix moment al CCCB i al MACBA. Hervàs forma part de l’exposició “Apunts per a un incendi dels ulls”, en què ha creat una estructura de paper maixé que ens obre les portes a l’exposició i a la història del Teatre Arnau de l’avinguda del Paral·lel.

Màscara CCCB