L’arquitecte i especialista en història de l’art Miquel del Pozo Puig explica a ‘Plaça Tísner‘ els punts clau de diverses obres d’art incloses dins del temari obligatori de l’examen d’Història de l’Art de les PAU 2024.
Les obres són, en ordre cronològic, ‘El matrimoni Arnolfini’, de Jan van Eyck; ‘L’escola d’Atenes’, de Rafael; ‘Frescos de la Capella Sixtina’ (1508-1512), de Miquel Àngel; ‘La lliçó d’anatomia’, de Rembrandt, ‘Las Meninas’, de Diego Velázquez; i el ‘Guernica’, de Pablo Picasso.
‘El matrimoni Arnolfini’ (1434)
Jan van Eyck
El quadre original es conserva a la National Gallery de Londres. Hi podem veure una parella elegantment vestida a l’interior de casa seva. Detalls com les taronges que hi ha repartides per l’habitació mostren l’ostentació del matrimoni de Bruges.
Del Pozo explica que simbologies com el gos, les espelmes o el fet que els personatges vagin descalços apunta que és el moment en què la parella es casa. És la màgia d’aquesta pintura que, mentre intentem interpretar-la, no podem deixar de mirar-la. A més, destaca el petit mirall circular convex en què es mostra en tot detall l’habitació, des de les esquenes dels protagonistes fins als testimonis d’aquell matrimoni que podria ser el mateix pintor.
‘L’escola d’Atenes’ (1509)
Rafael
El fresc de gairebé vuit metres d’ample per cinc i mig d’alçada es conserva al sostre de l’estança de la Signatura del palau del Vaticà, a Roma. És una representació visual de la filosofia i s’hi troben reunits els principals pensadors i filòsofs de l’antiguitat dialogant i contraposant sabers.
Miquel del Pozo destaca les dues figures protagonistes del quadre: l’home de la barba blanca, Plató, qui assenyala cap al cel, cap al món superior de les idees platòniques i, un home més jove, Aristòtil, amb la mà estesa, paral·lela a terra, representant l’empirisme. En la composició també hi surten altres filòsofs que els experts en història de l’art han interpretat com a Sòcrates, Diògenes, Euclides, Ptolemeu i Pitàgores.
‘Frescos de la Capella Sixtina’ (1508-1512)
Miquel Àngel
Els frescos que adornen la volta de la sala van ser encarregats a Miquel Àngel pel papa Juli II. La sala serveix com explicació del món segons la fe cristiana, des del seu origen fins al fi del temps. Inclou la creació del món, l’expulsió del Paradís i l’inici de la historia humana a la Terra. A les parets laterals s’expliquen la vida de Moisès i la vida de Crist i al fons de la sala hi ha el Judici final amb l’amenaça del càstig a l’Infern o la recompensa al Cel.
Miquel Àngel va pintar gairebé 350 figures al sostre de la Sixtina. Tot i així, la representació que més famosa es la creació de l’home, on Adam i Déu tenen els dits a pocs centímetres, representant en aquest espai buit el misteri de la creació.
‘La lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp’ (1632)
Rembrandt
Rembrandt va pintar aquesta classe de dissecció d’avantbraç que avui en dia es troba al Mauritshuis de la Haia, als Països Baixos. El conflicte del quadre es troba entre el que veuen els assistents del que és realment el cos humà i el que diu el llibre d’anatomia als peus del cadàver, comparant la teoria amb la pràctica. Així i tot, el que es veu no és real. El que ens ensenya del cos humà sí, el moviment de la mà, però els passos d’una dissecció no són els correctes.
Rembrandt no va pintar el quadre tenint “l’escena” al davant, sinó que va fer la composició al seu estudi. És un moment únic, il·luminat amb una llum teatral, com si estiguéssim veient una anunciació o una crucifixió. Rembrandt converteix un simple retrat de grup en una pintura dramàtica i viva.
‘Las Meninas’ (1656)
Diego Velázquez
“Las Meninas” de Velázquez, o el «retrat de la família de Felip IV» com apareix en inventaris reials, és la culminació d’un manera d’entendre la pintura que té molt a veure amb el fet sobre el qual emmarquem el quadre. Tot i que la composició se situa en una sala de l’antic Alcazar de Madrid, actualment el quadre està exposat al Museu Nacional del Prado.
Segons Miquel del Pozo, el joc a través del marc del quadre -com si fos el marc d’una finestra- el món que hi ha “davant la pintura” i el món que hi ha “dins la pintura” fa que sigui “el millor quadre del món“. De fet, el propi Velázquez hi apareix pintant una gran tela que només s’intueix pel cavallet on es recolza, remarcant com és un quadre viu en què realitat i ficció son una mateixa cosa.
‘Guernica’ (1937)
Pablo Picasso
La resposta de Pablo Picasso al bombardeig de les forces alemanyes a la població civil de Guernica el 26 d’abril del 1937. Actualment està exposat al Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Picasso volia denunciar la matança de víctimes innocents i ho va fer tant amb la mort de diversos animals com afegint-hi personatges com una mare que ha perdut el seu fill o una dona que s’està cremant viva.
A la pintura tampoc no és possible definir si és dins o fora d’una casa, ja que pel bombardeig cauen les parets i es difumina la línia entre l’interior i l’exterior. Al centre de la part baixa del quadre s’hi observa una petita flor que sosté la mà morta del soldat que té una espasa trencada a la mà. Una flor enmig de l’horror. Del Pozo ho interpreta com un petit cant d’esperança en mig de la destrucció.
