L’arquitecte i especialista en història de l’art Miquel del Pozo Puig explica a ‘Plaça Tísner‘ els punts clau de diverses obres d’art incloses dins del temari obligatori de l’examen d’Història de l’Art de les PAU 2024.
Les obres són, en ordre cronològic, ‘El matrimoni Arnolfini’, de Jan van Eyck; ‘L’escola d’Atenes’, de Rafael; ‘La lliçó d’anatomia’, de Rembrandt, i el ‘Guernica’, de Pablo Picasso. Es pot veure la secció de Miquel del Pozo al programa sobre el quadre ‘L’escola d’Atenes’ en el vídeo superior.
‘El matrimoni Arnolfini’ (1434)
Jan van Eyck
El quadre original es conserva a la National Gallery de Londres. Hi podem veure una parella elegantment vestida a l’interior de casa seva. Detalls com les taronges que hi ha repartides per l’habitació mostren l’ostentació del matrimoni de Bruges.
Del Pozo explica que simbologies com el gos, les espelmes o el fet que els personatges vagin descalços apunta que és el moment en què la parella es casa. És la màgia d’aquesta pintura que, mentre intentem interpretar-la, no podem deixar de mirar-la. A més, destaca el petit mirall circular convex en què es mostra en tot detall l’habitació, des de les esquenes dels protagonistes fins als testimonis d’aquell matrimoni que podria ser el mateix pintor.
Més informació: ‘Plaça Tísner’ 1 de març del 2023 [a partir de 1 h 37 min 55 s]
‘L’escola d’Atenes’ (1509)
Rafael
El fresc de gairebé vuit metres d’ample per cinc i mig d’alçada es conserva al sostre de l’estança de la Signatura del palau del Vaticà, a Roma. És una representació visual de la filosofia i s’hi troben reunits els principals pensadors i filòsofs de l’antiguitat dialogant i contraposant sabers.
Miquel del Pozo destaca les dues figures protagonistes del quadre: l’home de la barba blanca, Plató, qui assenyala cap al cel, cap al món superior de les idees platòniques i, un home més jove, Aristòtil, amb la mà estesa, paral·lela a terra, representant l’empirisme. En la composició també hi surten altres filòsofs que els experts en història de l’art han interpretat com a Sòcrates, Diògenes, Euclides, Ptolemeu i Pitàgores.
Més informació al vídeo superior
‘La lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp’ (1632)
Rembrandt
Rembrandt va pintar aquesta classe de dissecció d’avantbraç que avui en dia es troba al Mauritshuis de la Haia, als Països Baixos. El conflicte del quadre es troba entre el que veuen els assistents del que és realment el cos humà i el que diu el llibre d’anatomia als peus del cadàver, comparant la teoria amb la pràctica. Així i tot, el que es veu no és real. El que ens ensenya del cos humà sí, el moviment de la mà, però els passos d’una dissecció no són els correctes.
Rembrandt no va pintar el quadre tenint “l’escena” al davant, sinó que va fer la composició al seu estudi. És un moment únic, il·luminat amb una llum teatral, com si estiguéssim veient una anunciació o una crucifixió. Rembrandt converteix un simple retrat de grup en una pintura dramàtica i viva.
Més informació: ‘Plaça Tísner’ 27 de febrer del 2023 [a partir del 43 min 06 s]
‘Guernica’ (1937)
Pablo Picasso
La resposta de Pablo Picasso al bombardeig de les forces alemanyes a la població civil de Guernica el 26 d’abril del 1937. Actualment està exposat al Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Picasso volia denunciar la matança de víctimes innocents i ho va fer tant amb la mort de diversos animals com afegint-hi personatges com una mare que ha perdut el seu fill o una dona que s’està cremant viva.
A la pintura tampoc no és possible definir si és dins o fora d’una casa, ja que pel bombardeig cauen les parets i es difumina la línia entre l’interior i l’exterior. Al centre de la part baixa del quadre s’hi observa una petita flor que sosté la mà morta del soldat que té una espasa trencada a la mà. Una flor enmig de l’horror. Del Pozo ho interpreta com un petit cant d’esperança en mig de la destrucció.
Més informació al ‘Plaça Tísner’ 30 de gener del 2024 [a partir del 42 min 35 s]
