En ple segle XXI, hi ha multitud de tipus d’allotjaments a Barcelona. Des d’hotels i hostals, passant per apartaments turístics, fins als albergs amb habitacions compartides, entre altres opcions. Però això no sempre ha estat així, i en cada període històric ha imperat un tipus d’allotjament a la ciutat.
L’Hostal de la Flor del Lliri, al carrer dels Carders, és un exemple de l’antic model dels hostals que hi havia a la ciutat a l’edat mitjana. Eren locals situats en carrers estrets i foscos, i acompanyats per tot tipus de llegendes sòrdides. Segons l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, del Flor del Lliri se’n deia que en una de les habitacions hi havia un llit que es plegava sobre si mateix i que esclafava l’hoste. El més sorprenent és que, segons els rumors, les seves restes eren cuinades al mateix establiment i acabaven formant part del menú.
Al segle XVIII la denominació “hostal” es va substituir per “fonda”, una paraula que ve de “funduq”, un terme de l’àrab clàssic que significa “alberg”. Però en el cas català es deia que venia de la fonda més coneguda de l’època, la de Santa Maria, que estava situada per sota del nivell del terra i s’hi accedia per unes escales.
L’Hotel Oriente, el primer hotel de Barcelona?
No va ser fins a principis del segle XIX que va obrir el primer hotel a la ciutat. L’Hotel Oriente ha passat a la història per ser el primer hotel de la ciutat, però no va ser exactament així. Segons explica Xavier Theros, el primer que va adoptar aquesta denominació va ser l’Hotel de la Paix, durant l’ocupació napoleònica, però no va funcionar i com que la nomenclatura no va agradar prou, no es va recuperar fins a finals del mateix segle. Va ser aleshores quan la Gran Fonda d’Oriente, situada a la Rambla, va canviar el nom pel d’Hotel Oriente. En aquell període les terrasses dels establiments ocupaven pràcticament tota la vorera lateral de la Rambla i només en deixaven lliure el passeig central.
L’Hotel Internacional, un establiment polèmic
Amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 es van construir molts hotels a la ciutat. Potser el més emblemàtic del moment va ser l’Hotel Internacional, construït per Lluís Domènech i Muntaner al Moll de la Fusta. Era un hotel de grans dimensions i amb un estil molt luxós, que ocupava des de l’edifici actual de l’Autoritat Portuària fins més enllà de la Capitania Marítima.
L’Internacional es va construir en només 53 dies i va estar dempeus tan sols un any i una setmana, ja que al final de l’Exposició Universal es va enderrocar. Va ser un edifici que va aixecar molta controvèrsia dins la societat barcelonina: primer hi va haver manifestacions populars per demanar que no el construïssin, i al cap d’un any, hi va haver manifestacions perquè no l’enderroquessin.
L’Hotel Ritz, el primer hotel modern
El model d’hotels moderns a la ciutat no va arribar fins al naixement de l’Hotel Ritz, l’any 1919. El seu impulsor, el suís César Ritz, tenia tanta obsessió per fer sentir els hostes com a casa seva que fins i tot va comprar mobles de segona mà per crear un ambient més càlid. El Ritz va ser el gran hotel de la postguerra juntament amb el Bristol o el Majestic.
Aquella generació d’allotjaments va dominar el panorama hoteler de la ciutat fins a l’aparició dels hotels nascuts amb els Jocs Olímpics del 1992, com l’Hotel Arts o el Juan Carlos I, una tendència que ha seguit evolucionant amb l’obertura de l’Hotel W i el Hilton Diagonal Mar els darrers anys.
