Més de 300 alumnes de tres centres educatius participen en el projecte de construcció de la memòria col·lectiva de la comunitat gitana de Gràcia. Es tracta d’una iniciativa per recollir testimonis i crear un arxiu de la història d’aquest col·lectiu. Per fer-ho, s’han fet sessions a les escoles sobre com dur a terme entrevistes, filmar-les i recollir una història de la qual no hi ha pràcticament documentació.
L’Arxiu Municipal de Gràcia, en col·laboració amb el districte de Gràcia, l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia i una experta en història oral, estan recollint informació sobre la història de la comunitat gitana. Hi participen també tres escoles (l’Escola-Institut Nou Patufet, l’Escola Sant Josep i l’IES Vila de Gràcia), que estan entrevistant testimonis per documentar la història d’aquest col·lectiu. “Construir el coneixement a partir de la pregunta. Comencen a sentir que el passat, que els hi està explicant aquesta persona, té a veure amb el seu present”, explica Laura Benadiba, historiadora de l’associació Otras Memorias.
L’Oncle Motos acosta la història gitana
Les alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Nou Patufet han entrevistat l’Oncle Motos. Fa més de 30 anys que viu a Gràcia i, a través de les seves respostes, ha apropat aquestes estudiants a la història de la comunitat gitana de la Vila. Merlés Ramos i Jana Gallego han participat en l’entrevista i expliquen que han après, tot i que companyes de classe ja les havien introduït: “La Kira i la Indiara van a la nostra classe; elles ens explicaven algunes anècdotes que tenien i a mi la veritat és que m’interessava molt, tota la cultura gitana”.
Estudiants gitanos, protagonistes del projecte
Abans de les entrevistes amb testimonis, també s’ha fet un treball previ amb els estudiants gitanos, per fer-los protagonistes de tot aquest procés i vincular la comunitat educativa amb la seva història. Per això, se’ls ha preguntat “quins elements de la seva cultura els semblava més interessant explorar, quines persones creien que es podien entrevistar i aquestes reflexions i informacions compartir-les amb la resta de companys de classe i treballar junts”, apunta Sara Forch, tècnica del districte de Gràcia.
Poca documentació a l’Arxiu Municipal de Gràcia
L’objectiu d’aquest projecte és, a més de l’àmbit educatiu, ampliar la documentació existent a l’Arxiu de Gràcia. Segons l’arxivera Glòria Gimeno,“la comunitat gitana arriba a Barcelona al voltant del segle XV, no tan aviat a Gràcia, però ja fa segles que són aquí i, en canvi, és curiós, no ens n’ha arribat gaire documentació, a l’arxiu”. Tot i estar satisfets amb aquesta iniciativa, des de l’Associació Joves Gitanos de Gràcia, Ricard Valentí creu que potser arriba tard, ja que, “per desgràcia, de gitanos grans de 80 anys cap amunt en queden pocs, a Gràcia”.
Un cop es recullin tots els testimonis, qualsevol interessat ho podrà consultar a l’Arxiu Municipal de Gràcia. De moment, es farà una primera posada en comú divendres 24 de gener a la Biblioteca Jaume Fuster.
