Són molts els dubtes que es generen a les famílies quan el seu repte diari és educar els fills. Ho fem bé? Som massa estrictes? O al contrari, massa flexibles i permissius? Això els ho ensenyem nosaltres o ja ho farà l’escola? Reflexionem amb la psicòloga clínica infantojuvenil María Luisa Ara, amb més de 30 anys d’experiència laboral, sobre l’educació de petits i joves avui en dia.

Per Ara, l’educació ha de complir dues grans funcions: l’afectiva i també l’educativa. La primera vetlla per totes les necessitats bàsiques de l’infant tan físiques com psíquiques, sempre construïdes des de l’afectivitat de l’adult que es fa càrrec del menor. I aquest és un ésser social i, com a tal, també necessita una educació en els límits. L’educació de qualsevol persona hauria de tenir garantides aquestes dues funcions i per la psicòloga aquesta és la tasca de la família al llarg de tot el procés educatiu, que arriba fins als 20 anys d’edat aproximadament.

Per la psicòloga, “l’escola augmenta el nivell d’informació i dona una sèrie de continguts però no pot reproduir o omplir del tot el que no fa la família. Entre l’escola i la família hi ha d’haver molta coherència”. Segons Ara quan el nen rep normes semblants en els dos àmbits, la família i l’escola es complementen molt bé.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”Dia Internacional de l’Educació” color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”553484″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”553421″][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”551755″][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]

Relació entre l’educació de la família i l’escola

Tres són els elements en joc en aquest procés educatiu: els fills, els progenitors i l’escola. Però com afecten l’educació i algunes dinàmiques de casa quan aquests menors són a l’escola? Quins problemes s’hi poden trobar? Com poden generar interès i desig els continguts de l’escola?

Evolució nen-escola

L’escola forma part durant molts anys de les diferents etapes de creixement dels fills. Però la relació que aquests hi creen i el vincle que els uneix amb mestres o amb els estudis canvia durant el procés d’educació escolar. Què els aporta ser educats amb altres iguals? Quins rols hi aprenen?

Noves tecnologies

Vivim envoltats de tecnologia. Els nostres fills també. Són moltes les qüestions que ordinadors, consoles, tauletes o mòbils poden generar respecte a l’ús o abús que en poden acabar fent els més petits o joves de la casa. Són un joc o un aprenentatge? Es poden obviar? Quin tipus de satisfacció els produeixen?

Per María Luisa Ara, és important no oblidar que “l’educació és un projecte a llarg termini. No es poden pretendre resultats immediats amb els nens, cal crear rutines i repetir idees o conceptes més de tres vegades, i a la llarga els resultats arriben”. Explica que les circumstàncies en cada família són diferents, tant les dels adults, amb la seva pròpia experiència educativa rebuda quan ells eren nens, com les dels nens i nenes, que tots són diferents. Per Ara, “amb cada fill s’ha d’inventar, per això l’educació és única”. I acaba recordant que els adults “han de tenir molt present que l’educació s’estableix sobre les diferències. Que pares i fills són sempre diferents i que tenen rols diferents a la vida. Ah! I potser el més important per restar pressions: “Els pares perfectes no existeixen, cal ensenyar als fills que els adults també es poden equivocar i que poden aprendre dels errors”.