L’exposició dona protagonisme als arxius com un conjunt de diverses unitats de memòria que configuren una unitat més gran de memòria de la història de la ciutat. La idea és que aquesta mostra acosti els arxius a la ciutadania, ja que, diu el comissari de l’exposició, Xavier Cazeneuve de Barchinina, un arxiu “és un espai que conté vida i bagatge dels veïns no només del passat, sinó també actual“. Aquesta informació ajuda a comprendre les transformacions del territori de Gràcia i la societat al llarg del temps.
El document més antic que es conserva a l’Arxiu Municipal de Gràcia és del segle XIX. Com explica l’arxivera Glòria Gimeno, “el que fem és gestionar la documentació que rep i genera el mateix districte, però també la de les donacions de persones particulars, entitats, empreses vinculades sempre al territori”.
La història en primera persona
Les donacions són molt importants per imaginar la història, moltes vegades en primera persona. És el cas d’un dietari que està exposat en la mostra i que narra el dia a dia previ a l’inici de la Guerra Civil. El comissari de la mostra diu que són narracions apassionants: “Agafes el 18 de juliol del 1936, la senyora se’n va anar amb una amiga a passejar pel centre de la ciutat”i “l’endemà va voler anar a missa i els trets que hi havia pel carrer li van aconsellar no sortir de casa”.
A més de l’exposició a la Biblioteca Jaume Fuster, també s’ha programat una xerrada el dia 14 de juny amb el nom “Construïm el passat: història i memòria a Gràcia” a les 18 h a l’Arxiu Municipal del districte de Gràcia – Biblioteca Jaume Fuster, en què participaran set entitats històriques del districte: la Fundació Festa Major de Gràcia, la Federació de Colles de Sant Medir, l’Orfeó Gracienc, els Lluïsos de Gràcia, El Centre, la Unió Excursionista de Gràcia i el Centre Excursionista de Gràcia.
