Barcelona és un dels referents europeus en l’ús dels autobusos i una de les ciutats pioneres al continent pel que fa a la implementació del servei. La primera línia de bus va entrar en funcionament el 1906 i feia el trajecte entre la plaça de Catalunya i la plaça de Trilla, a Gràcia. El bitllet costava 10 cèntims i la meitat de preu abans de les set del matí. Tal com explica l’antropòleg i escriptor, Xavier Theros, els autobusos tenien dos pisos i s’importaven de França, però tenien tantes avaries i circulaven tan a poc a poc que el 1908 els van retirar. El servei de busos es va aturar durant 14 anys.
[vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”252503,252502,252504,252507,252506,252505″ img_size=”1024×576″ onclick=””]
Els busos londinencs a Barcelona
No va ser fins el 1921 que van aparèixer les primeres línies interurbanes a Barcelona. Un any més tard, la Companyia General d’Autobusos va importar els famosos busos londinencs, d’un i dos pisos i color vermell. La primera línia que va entrar en funcionament va ser la A, que recorria la circumval·lació de l’estació de França.
Amb el pas dels anys el bus es va popularitzar com a mitjà de transport. En aquella època les normes de viatge no permetien viatjar dret i a cada parada només hi podien pujar tants passatgers com seients hi havia lliures. Coincidint amb l’Exposició Universal del 1929 de Barcelona la xifra de viatgers va doblar la del metro i es va apropar a l’ús del tramvia, que encara era el transport més utilitzat.
[vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”252565,252566,252567,252568″ img_size=”1024×576″ onclick=””]
La col·lectivització durant la Guerra Civil
A la següent dècada coincidint amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, el sindicat anarquista de la CNT era majoritari en el sector del transport. El servei de bus va ser dels primers a col·lectivitzar-se. L’empresa la gestionaven els mateixos treballadors, que van rebaixar el preu del bitllet i escurçar les freqüències de pas. Segons Theros, amb el pas del conflicte bèl·lic a l’Estat bona part dels vehicles van acabar a la primera línia de combat transportant tropes. Una part dels que encara funcionaven el gener del 1939 es van fer servir per la retirada republicana. I la resta es van transformar en troleibusos elèctrics a la postguerra.
[vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”252441,252442″ img_size=”1024×576″ onclick=””]
El bus guanya la partida al tramvia
A partir de la dècada del 1960 l’autobús va guanyar terreny al tramvia fins que aquest va acabar desapareixent. Aquells busos disposaven de conductor i també d’un cobrador que se situava a la part de darrere dels busos, que era per on els passatgers pujaven. Al contrari del que passa avui dia, la sortida es feia per la porta del conductor. L’any 1967 s’estrenen els autobusos articulats, el 1973 les màquines automàtiques de venda de bitllets, en la dècada de 1980 les targetes multiviatge i durant els 90 el bus turístic.
Busos de TMB reciclats a l’estranger
Una gran quantitat d’autobusos de TMB retirats de la circulació, però encara en bones condicions, s’han regalat a ciutats d’arreu del món. Entre aquestes ciutats hi ha Choloma (Hondures), Maputo (Moçambic), Banjul (Gambia), Santo Domingo (República Dominicana), Arequipa (Perú) i l’Havana (Cuba).
[vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”252432,252431,252430″ img_size=”1024×576″ onclick=””]
