Poesia anglesa, històries de pagès, relats mariners, llegendes catalanes… Les fonts d’inspiració de Tano! són ben àmplies i diverses. Un conjunt de tradicions i referents culturals que després de passar pel singular alambic creatiu d’Òskar Garcia i Víctor Álvarez prenen la forma cridanerament armònica i crítica que caracteritza la proposta musical d’aquest duet de harcore gironí.
“Vam començar a quedar per tocar i van començar a sortir uns temes, uns temes molt esborrejats, molt viscerals, molt vívids”, recorda Álvarez sobre els inicis d’aquest projecte. Tant ell, que procedia d’Anchord, com Garcia com a vocalista i guitarrista d’Hurricäde, eren veterans i coneguts de l’escena que, en trobar-se, van generar una unió procliu a la plena llibertat i experimentació artística.
Jo soc el moderador però ell és l’ideòleg
Tano! es va presentar el 2016 amb un disc homònim molt aplaudit per la crítica. Tota una carta de presentació d’aquesta formació amb guitarra i bateria però sense baix. L’enginy tècnic els permet suplir aquesta aparent absència sense haver de renunciar al format de parella que, segons Garcia, proporciona “més comoditat a l’hora de fer les coses”. Álvarez ho explica de manera encara més clara i contundent: “no vèiem el sentit a posar una tercera persona perquè no ens entendríem, si ja és una bogeria com estan sortint les coses”.
Tenim més ganes que mai de girar, de fer concerts en directe i sortir amb la furgo
El seu segon disc, ‘Cant als malsons’, es va publicar el 2019. Un treball amb 11 composicions breus en què les llegendes populars i l’atmosfera medieval esdevenen una eina potent per obrir el camp mental i fer crítica social: “Fer lletres que sembli que ho ha escrit una bruixa (…) té un simbolisme, però darrere la cançó ve a dir-te una altra cosa més sòlida”. Una línia que han seguit explorant en el seu treball més recent, gravat de nou a ‘Ultramarinos’, amb Santi Garcia, del que ens n’avancen alguns temes al ‘Feeel’ i que esperen amb ànsia poder presentar en directe els propers mesos.
