La decisió del Govern espanyol que no es podrà practicar esport aquàtic ni obrir les piscines pel coronavirus ha començat a rebre les crítiques de nedadors, tècnics i esportistes. Consideren que el medi aquàtic és un dels més segurs davant la covid-19.
Els esportistes
Els grans afectats d’aquesta decisió del Govern són, evidentment, els esportistes. Nedadors i waterpolistes consideren que se’ls ha marginat i no se’ls ha tingut en compte. La nedadora del CN Sant Andreu Marta González afirma que “nedar és el meu treball. És la meva feina com pot ser obrir una botiga i ser dependenta. És una decisió que afecta esportistes, però també afecta el club i els socis, uns associats que són els que mantenen les entitats”. La nedadora de Vic va més enllà en la seva reflexió ja que considera “molt incoherent que una persona en fase 1 pugui anar a prendre unes braves i un nedador professional no pugui entrenar-se i treballar. Es podrien fer franges horàries per a nedadors i socis.
En una situació similar es troba el jugador del CN Atlètic-Barceloneta Fran Fernández. El waterpolista, que aquests dies s’entrena al mar en unes condicions poc idònies per al waterpolo, afirma que “ens sentim oblidats. Una piscina és un lloc segur i demanem que el Govern reconsideri la seva decisió”.
Com dèiem, aquests dies que no poden anar ni a la piscina ni al CAR, com a esportistes d’alt nivell, els jugadors de waterpolo han decidit trobar-se a la platja i nedar una estona. Fernández, però, assegura que “la intenció es veure’ns la gent del món aquàtic ja que no ho podem fer ni al Centre d’Alt Rendiment ni als clubs. Això sí, en el meu cas ho faig sense neoprè i no puc nedar més de 1.000 o 1.500 metres.”
Els entrenadors
Pels tècnics, la decisió de mantenir les piscines tancades també suposa un problema. Per l’entrenador de natació del CN Sant Andreu, Jordi Jou, la situació els genera incertesa “ja que nosaltres tenim un grup de 20 nedadors, dels quals cinc podrien anar al CAR de Sant Cugat. Però com que estem en fase 0 tampoc ho poden fer. Quan puguin tindrem un bon grup d’esportistes que no hauran pogut entrenar-se durant més de tres mesos”.
Pel que fa a la seguretat, Jou considera que les piscines “són un entorn segur si extremem les precaucions i es fan torns d’utilització. Les raons seran mèdiques però ens deixen amb desavantatge respecte a altres esports o situacions.”
El tema de la seguretat també és clau per a Marc Comas. L’entrenador de waterpolo del Club Esportiu Mediterrani considera que “puc entendre la decisió, però fa la sensació que estem un pèl discriminats o, millor dit, que s’han oblidat de nosaltres. Poden obrir gimnasos o instal·lacions semblants a les dels clubs de natació, però no poden obrir les piscines. L’aigua és un lloc segur i on menys contagis pot haver-hi”.
Els directius
Des de l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, l’AECNC, el seu president, Eduard Escandell, afirma que “no hem entès l’escrit del BOE si el mateix CSID va confirmar que les piscines clorades eren poc transmissores de la covid-19. Pensem que molta gent fa servir les piscines per fer esport i estar sanes i demanem al Govern que es replantegi la situació”.
