L’entrenador del CN Sant Andreu, Dani Ballart, no continuarà la pròxima temporada al club andreuenc. Després de tres temporades al càrrec del primer equip masculí i cinc anys al club, el tècnic afirma que ja no pot ajudar-lo a créixer més.

Un decisió amb els seus arguments

Ballart té contracte amb el club fins a finals d’aquesta temporada. El club li va oferir renovar, però el tècnic considera que “el projecte no pot evolucionar i aleshores toca pensar què cal fer”. Per Ballart, en aquests tres anys, l’equip “ha demostrat fins a on podia arribar. Ara crec que estem al límit i quan demano fer un pas endavant el club em diu que no ho poden fer”.

Dani Ballart amb l'equip del CN Sant Andreu

El balanç al Sant Andreu

Dani Ballart va arribar al Sant Andreu l’any 2014 per fer-se càrrec de les categories cadet i juvenil de waterpolo femení del club. Aquesta tasca la compaginava amb la de segon entrenador del primer equip femení.

Dos anys després, Ballart va acceptar la proposta del Sant Andreu per fer-se càrrec del primer equip masculí. En aquest temps, els andreuencs han aconseguit millorar i ser un dels equips referents del waterpolo nacional. En aquestes dues temporades, l’equip ha acabat en la sisena posició i classificant-se per als play-off pel títol. L’any 2016 van caure davant el Terrassa, mentre que l’any següent també va ser el conjunt egarenc qui els va deixat fora de les semifinals. Actualment, a la lliga, ocupen la sisena posició, a dos punts del cinquè, el Mediterrani.

A la Copa, el Sant Andreu va caure en semifinals contra el Sabadell en el primer any de Ballart a la banqueta. L’any següent, el conjunt andreuenc va ser l’Atlètic-Barceloneta qui els va eliminar i, aquesta any, el Sant Andreu va caure als quarts de final davant el Mataró als quarts de final.

Dani Ballart en un temps mort

El futur

De moment, Dani Ballart només vol centrar-se en els tres partits de Lliga que queden de la fase regular i encarar els play-off amb tots els sentits. El tècnic demana als jugadors que guanyin els tres partits i si tenen la sort de cara aconseguir acabar entre els cinc primers equips de Divisió d’Honor i poder jugar a Europa la pròxima temporada.

En l’aspecte personal, el tècnic considera que “vull ser feliç i només ho seré amb la meva passió i la meva vocació que és ser entrenador de waterpolo”.