La prohibició de l’Estat espanyol en relació amb l’entrada de creuers als ports és, per a molts, una oportunitat per retornar a èpoques passades, moment en què no existia aquesta tipologia de turisme o era molt residual. L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic destaca la diferència notable en termes de contaminació i massificació des que aquesta tipologia de vaixells no pot atracar a la ciutat. “Això no fa res més que convèncer-nos que la indústria del creuer no té cap sentit, és perfectament prescindible, es poden fer vacances de moltes altres maneres”, explica Daniel Pardo, membre de l’assemblea.
Demanen a les administracions que, un cop es reactivi, restringeixin aquest tipus d’indústria per tal de reduir la mobilitat i l’activitat turística. Reclamen més coherència a les administracions: “És absurd que unes administracions que estan declarant l’emergència climàtica d’altra banda subvencionin aquest tipus d’hipermobilitat hipercontaminant, que s’està carregant la ciutat, el medi ambient i el planeta”, ha afegit Pardo.
Els problemes econòmics d’un “monocultiu turístic”
L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic també assenyala que la crisi del coronavirus ha deixat al descobert un “monocultiu turístic implantat a Barcelona”. Creu que “l’economia submergida” que gira a l’entorn del sector turístic ha provocat que moltes famílies s’hagin trobat en una situació de vulnerabilitat. “No hi ha ERTO per a moltes de les persones que treballaven en aquest sector”, ha afegit Daniel Pardo.
Volen destacar que la situació de turisme residual actual no té res a veure amb el “procés de decreixement turístic” que demanen. El model que proposen va necessàriament acompanyat, diuen, d’un procés de rediversificació de l’economia. Denuncien que, ara per ara, les administracions no han fet cap pas en aquesta direcció. “De fet tots els esforços que s’estan fent són per tornar al mateix sistema pervers d’abans”, ha explicat Pardo.
