(ACN/Redacció) Com a mínim 30.000 persones van treballar l’any 2023 en el sector de la neteja o les cures domèstiques sense contracte i sense estar donades d’alta a la Seguretat Social. Són dades recollides a l’informe El treball de la llar i les cures a Catalunya, que revelen que un terç de les treballadores d’aquest àmbit no té contracte. La majoria són dones estrangeres, sovint sense papers, que s’aferren a un sou i a unes condicions que no sempre compleixen els mínims estipulats per la llei.
Tot i que des del 2012 la llei obliga a formalitzar aquestes relacions laborals, el treball irregular no acaba de desaparèixer. De fet, s’arrossega una tendència a l’alça en part perquè hi ha més demanda i perquè sobretot s’hi dediquen dones en situació administrativa irregular.
Un sector feminitzat que creix de manera informal
Les dades de l’informe assenyalen que aquest sector es troba absolutament feminitzat. Les dones van signar el 91 % dels contractes laborals el 2023 i representen el 95 % de les afiliacions al règim especial del treball de la llar de la Seguretat Social. Precisament aquest dissabte, 30 de març, se celebra el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar.
Pel que fa al nombre total de treballadores del sector, va créixer un 14 % l’any passat fins a les 87.000 persones ocupades. Paradoxalment, això ha anat acompanyat d’una caiguda del nombre d’afiliacions a la Seguretat Social (-0,6 %) i una davallada del nombre de nous contractes (-21 %). Des de l’entitat Anem per Feina assenyalen que aquestes xifres són aproximades i poden anar molt més enllà.
La precarietat laboral afecta sobretot l’ocupació informal
Els drets laborals i les condicions de treball depenen molt de la situació contractual de les treballadores. La precarietat més gran afecta l’ocupació informal. En aquest sentit Manuela Fernández, activista del sindicat independent SindiLlar, recorda que les treballadores irregulars poden reclamar els drets laborals, perquè “el fet de no tenir papers no significa que no tinguin drets”.
Des de l’entitat Anem per Feina, Pedro Moreno, que també és membre de la Xarxa Treball de la Llar Just, sosté que la situació ha millorat de forma general però és insuficient. “Hi ha molt per arreglar i per executar en aquests drets reconeguts. Quan estic buscant quina és la millor persona per cuidar els meus pares, hi veig un perfil qualificat, que tingui confiança, però a l’hora de pagar, li donem el salari mínim“, comenta.
L’atur, un dret recent
L’atur és, per exemple, un dret molt recent per a les treballadores de la llar, tot just des de l’any 2022. Ho sap bé Marga Azucena, treballadora de la llar que ha fet tota mena de feines domèstiques des que va aterrar a Catalunya i que per primera vegada ha tingut ara “uns mesos d’atur”. Diu, però, que són menys dels que creu que mereix “amb tots els anys cotitzats”.
