El sindicat de treballadores de la llar i les cures Sindillar valora positivament el nou decret llei aprovat aquest dimarts en Consell de Ministres que, entre d’altres, reconeix el dret de cotitzar i rebre atur al personal de neteja. Ara bé, tenen alguns recels. D’entrada asseguren que fins que no entri en vigor no veuran com les afecta realment ja que segons Ramona Fernández, portaveu de Sindillar, “els temps burocràtics no són els temps reals”. Però sobretot, veuen amb preocupació la situació de les dones migrants. Moltes, assegura Fernández, no tenen contracte laboral i d’altres no tenen papers i cap d’elles no podrà accedir a aquest dret.

Aurea Ayón, de Sindillar: “Les cures sostenen la vida”

Fernández planteja que s’haurien de fer modificacions en la llei d’estrangeria perquè totes les dones migrants sense papers poguessin beneficiar-se dels drets reconeguts per la nova normativa. Un dels requisits que marca aquesta llei és que per poder tenir la documentació en regla has de tenir un contracte d’un any i 40 hores setmanals. Això, assegura la portaveu del sindicat, “no ho té ningú”.

La precarietat de les treballadores de la llar

L’altre problema que troben des de Sindillar és la precarietat del sector, que fa que probablement una treballadora que s’hagi quedat sense feina cobri una prestació d’atur que no es correspon amb les hores que ha treballat. En aquest sentit, Isabel del Valle, de l’entitat Mujeres Unidas entre Tierras, assegura que “hi ha dones que s’han de pagar la seva pròpia Seguretat Social” (en virtut de la integració del sector al règim especial de l’any 2011) i llavors “acaben demanant un contracte que prevegi que treballen moltes menys hores de les que realment fan”. Tot plegat, amb l’objectiu d’haver de contribuir menys a la Seguretat Social perquè no hi arriben.

No hi ha inspeccions de treball al sector per detectar situacions d’explotació
Ramona Fernández, portaveu de Sindillar

Falta d’inspeccions i explotació del sector

Un altre retret que fa Ramona Fernández a la nova normativa és que segueix sense preveure inspeccions de treball en aquest sector, que ara “són inexistents”. Aquestes inspeccions servirien, entre d’altres, per evitar situacions d’explotació habituals en aquest tipus de feina o que “no es respectin baixes de maternitat”.

Les treballadores de la llar de tot l’estat s’uneixen per demanar millores laborals

Les mesures concretes del decret llei

A banda de garantir el dret a atur, la nova normativa posa fi a l’acomiadament sense motiu. A partir d’ara per poder acomiadar les treballadores de la llar caldrà justificar que els ingressos han disminuït, han augmentat les despeses o bé s’han modificat les necessitats de la unitat familiar que justifiquin que es pugui prescindir de la treballadora. L’última causa d’acomiadament consisteix en la pèrdua de confiança del personal fonamentada de forma raonable.

Una altra de les mesures és que el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) assumirà les indemnitzacions i salaris impagats en cas que l’ocupador sigui insolvent. La normativa vol incentivar les contractacions i per això els empleadors tindran bonificacions de fins al 80% a l’hora de cotitzar a la Seguretat Social per atur.

 

El SAD, un sindicat que pica a la porta de les administracions

Una de les promeses electorals de Sánchez va ser firmar el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) amb l’objectiu de reconèixer i protegir els drets de les treballadores de la llar. Però aquesta rúbrica no s’ha dut a terme fins ara per la pressió d’una sentència del Tribunal de la Unió Europea que va recriminar Espanya per la seva discriminació injustificada. A partir d’aquí han començat a sortir sentències en cascada, la primera a Barcelona. Actualment hi ha a Espanya 373.121 treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social.