(ACN) El 32,5 % de les treballadores de la llar a l’estat espanyol viuen sota el llindar de la pobresa. L’estudi Essencials i sense drets, d’Oxfam Intermón i publicat amb motiu del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, constata que aquest sector és un dels més “castigats” per la precarietat i la pobresa en el mercat laboral. De les més de 550.000 dones que hi treballen, una de cada sis es troba en una situació de pobresa “severa” i viu amb menys de l’equivalent a “16 euros al dia” segons les dades corresponents al 2019.

En aquest sentit, l’entitat demana que a l’hora de reforçar el sistema de dependència es tinguin en compte les treballadores de la llar i que s’equiparin els seus drets als de la resta de professionals remunerats. La responsable de polítiques públiques d’Oxfam Intermón, Liliana Marcos, denuncia que “tot i desenvolupar una tasca imprescindible, no tenen legalment reconeguts els mateixos drets que la resta de les persones assalariades”.

Marcos lamenta que les treballadores no disposen de drets laborals “essencials” com són la prestació per desocupació, la negociació col·lectiva o la protecció per acomiadament. De fet, segons els càlculs d’Oxfam Intermón, el 36 % de la seva feina es presta en l’economia submergida, la qual cosa equival a 2.600 milions d’euros en salaris i a 820 milions d’euros que perd la Seguretat Social.

Per això, critica que tot i que ja fa gairebé una dècada que es va plantejar equiparar els seus drets i obligacions als de la resta d’assalariades, cada vegada que s’ha acostat el termini legal per a la seva integració plena en el Règim General de la Seguretat Social, s’ha posposat la mesura. “Es manté un ampli col·lectiu de dones en la precarietat perquè la seva tasca sigui assequible per a la resta de la població, no és coherent amb una societat que es diu compromesa amb la igualtat de gènere”, sosté Marcos.

A més, segons l’estudi, la situació d’aquestes treballadores ha empitjorat amb la pandèmia. L’impacte de la primera onada va destruir tres llocs de treball de treballadores de la llar per cada un del conjunt del mercat. Així, mentre es va perdre el 8,3 % de la feina d’aquest col·lectiu, aquest percentatge va baixar al 2,6 % en el conjunt total.

Un repartiment desigual

Més de la meitat del col·lectiu està representat per dones no nascudes a l’estat espanyol i una de cada quatre —unes 70.000 en total— es troba en situació irregular.

L’informe també denuncia que Espanya ha mantingut una “infrainversió estructural” en cures de llarga durada i atenció a la dependència, la qual cosa s’ha traduït en un augment del nombre de treballadores de la llar. Es calcula que un total de 85.000 treballadores de la llar tenen cura de dependents perquè el sistema públic no ha cobert aquestes necessitats.

Campanya per impulsar un model alternatiu de les cures

Algunes dones migrants han desenvolupat projectes cooperatius per revertir la situació i sensibilitzar les persones usuàries i les seves famílies de les condicions en les quals es veuen obligades a treballar. A Barcelona ciutat existeixen diversos projectes com Clara Ser Gran, Ca l’Abril, Més que Cures o Coopnet, que han triat la fórmula cooperativa per materialitzar el seu projecte d’atenció a les persones i a la cura de la llar.

Aquesta fórmula empodera les treballadores, ja que són elles mateixes les que dirigeixen el rumb del projecte i es converteix, a la vegada, en una eina per lluitar de forma col·lectiva pel reconeixement i l’assoliment de drets dels quals encara es veuen privades moltes treballadores.

Totes aquestes cooperatives barcelonines formen part del grup Impulsem la Intercooperació al Sector Cures, integrat per diverses entitats associatives que han impulsat la campanya “Prescrivim cura digna” per impulsar un nou model alternatiu i més sostenible de les cures.