El 2019 va ser un any de rècord en recaptació tributària. L’Estat va ingressar més de 212.000 milions d’euros. I el gener i el febrer d’aquest 2020 hi va haver un increment d’un 6 % respecte al mateix període de l’any anterior. Però la pandèmia de coronavirus ho ha esguerrat tot. De fet, es pot dir que, a hores d’ara, no hi ha recaptació perquè el primer trimestre s’ha ajornat fins al proper 20 de maig i, a més, donada l’aturada econòmica forçada, Hisenda ha facilitat el pagament de tributs a sis mesos sense interessos.
En aquest context, el coordinador a Catalunya de Gestha, Miguel Ángel Mayo, afirma que “els descensos recaptatoris seran a l’entorn del 20%”. Aquesta és la xifra amb la qual treballen els tècnics d’Hisenda.
Augment d’impostos en breu
Per Mayo, que també és vicepresident per Espanya de la Unió de Funcionaris de Finances d’Europa (UFE), és previst que en breu el mal estat del tresor espanyol es resolgui amb una pujada de tributs. “Cap país ha sortit d’una crisi econòmica sense apujar els impostos. En la darrera crisi del 2007-2008 vam passar d’un IVA del 18 al 21 % i vam pujar fins a set punts l’impost de la renda”, recorda.
Però l’objectiu és que aquesta nova pujada no afecti, novament, les classes populars. Ras i curt. Que la crisi, ara per la pandèmia de la covid-19, no la paguin novament els “de sempre”.
Cap a un pla de reconstrucció nacional
Diverses plataformes per a una fiscalitat justa de tot Espanya reivindiquen que les rendes més altes compleixin amb la seva responsabilitat social. Han fet públic un pla de “reconstrucció nacional” que conté un seguit de mesures perquè “l’increment d’impostos repercuteixi sobre aquells que hagin sortit menys perjudicats per la crisi i, per suposat, sobre aquells que més tinguin”. L’objectiu és lliurar el pla als representants polítics perquè engeguin una reforma fiscal justa i progressiva.
El sindicat Gestha ja apunta algunes mesures, entre les quals, igualar els impostos de les rendes del treball amb les del capital perquè “no pot ser que hi hagi una reducció del 60 % en el lloguer d’habitatges per al rendista. No pot ser que l’impost sobre el patrimoni pràcticament no recapti perquè tenen unes reduccions espectaculars”. I Mayo en posa un exemple: “Algú que cobri 60.000 euros l’any com a salari pagarà un 40 % de tipus marginal. Algú que cobri la mateixa quantitat en dividends només tributarà un 19 % d’aquesta quantitat”.
Per pal·liar la baixada de recaptació, el sindicat de tècnics d’Hisenda proposa que l’impost del patrimoni tributi un 1,5 % i que el de dipòsits se situï en l’1 %. També és favorable a un impost sobre les transaccions financeres per “gravar l’activitat especulativa”.
Els rics no paguen
Segons Miguel Ángel Mayo, el sistema impositiu espanyol permet que “les rendes del treball estiguin totalment controlades” però “la possibilitat que els grans patrimonis destinin els seus diners a paradisos en els quals no es paguen impostos fa que se’ns descontroli totalment el sistema impositiu”.
Miguel Ángel Mayo es pregunta: “Què és un paradís fiscal?”. I respon: “És el conte de veure, escoltar i callar. Tots els estats saben que existeixen els paradisos fiscals. Tots els estats saben que no es paguen impostos però no fan absolutament res”.
I hi afegeix: “La pitjor característica del frau fiscal és que no s’ingressen diners i els que ja paguen impostos n’han de pagar més”. Per aquest motiu exposa que “el que hauria de fer el Govern és ser valent i dir: ‘Miri, estem en una situació en què s’ha de canviar aquesta cultura de no pagar impostos”.
Un frau fiscal del 20 % del PIB
Segons dades del sindicat de tècnics d’Hisenda, el frau fiscal a Espanya correspon al 20 % del producte interior brut. Aquesta xifra suposa que, cada any, l’erari públic deixa d’ingressar uns 70.000 milions d’euros. La dada supera en uns 28.000 milions la mitjana de la Unió Europea. Mayo explica que “d’aquests 70.000 milions, podem precisar que un 95 % corresponen a grans patrimonis i rendes societàries. Únicament en un 5 % podem parlar d’un frau de rendes del treball“.
