Per tercer any consecutiu els carrers de l’eix comercial Barnavasi no tindran llums de Nadal. Aconseguir que els comerços s’avinguin a pagar la quota “de poc més de 100 euros” s’ha convertit en una feina titànica per a l’associació. Dels 2.500 comerços que trobem a l’eix, poc menys de 300 estan associats i d’aquests n’hi ha molts que no volen pagar.

“Hi ha molta rotació. Per locals de poc més de 100 m2 es cobren fins a 2.500 euros mensuals de lloguer. Molts acaben tancant”, explica Salvador Albuixech, president de Barnavasi. Aquesta rotació afecta de ple el sentiment de pertinença dels comerços a l’associació i el seu arrelament al barri. “Aquesta grip”, referint-se a la crisi econòmica i a les dificultats per tirar endavant, “ja l’hem passada abans”, diu Albuixech. “La diferència és que aquesta vegada, quan la superem, els comerços que hi haurà no seran els mateixos de quan vam començar”.

Més suport municipal als eixos perifèrics

Albuixech considera adequat assumir, a parts iguals amb l’Ajuntament, el cost de l’enllumenat. “Els comerciants ens en beneficiem, abans ho finançàvem al 100 %”. “És impossible que l’Ajuntament pugui il·luminar tota la ciutat. I tots volem llums”. Ara bé, Albuixech també creu que el consistori cuida molt més les zones turístiques que els barris més perifèrics i recorda que el 2015 es va engegar una campanya per il·luminar el carrer de Muntaner: “hi havia projecte guanyador però es va acabar amagant dins un calaix amb el canvi de govern”, denuncia.

Poca llum a la rambla de Catalunya

A la rambla de Catalunya sí que hi ha llums de Nadal, però des de fa uns anys “no llueix com hauria de lluir”. Ho diu Joaquim de Toca, president de Muji a Espanya, que té una botiga de la marca en aquest carrer de la Dreta de l’Eixample. “Trobo bé que el comerciant assumeixi una part de la despesa, però l’Ajuntament ens ha d’ajudar perquè aquesta quota sigui obligada per a tots els que formem part d’un eix. Això és com una comunitat”. Una obligació que, considera, s’ha de fer extensiva a les entitats bancàries. “A la Rambla de Catalunya hi ha set oficines bancàries i cap no paga”, afegeix de Toca.

En aquest sentit creu que la solució és donar impuls als anomenats APEUs, traducció dels Business Improvement District: un model de gestió importat dels Estats Units per dotar als centres urbans d’una organització público-privada que completi i millori els serveis col·lectius de neteja, seguretat o promoció.