La fotoperiodista Maria Contreras va explicar al programa ‘reset’, de betevé, com havia treballat per fer l’exposició de la parròquia de Santa Anna, retratant l’allau de persones que hi havien acudir al començament de la pandèmia del coronavirus. La protagonista de les seves fotografies era Meritxell Galindo, una dona que es va quedar sense feina i que ara ha explicat la seva situació a la periodista i col·laboradora del ‘reset’ Maria Cinta Méndez.

A punt de fer 50 anys, Galindo ha recordat que, abans de la covid-19, treballava com a dependenta en una pastisseria i cafeteria, però que quan va començar la crisi sociosanitària la van “fer fora”. Aleshores, diu, es va quedar “sense recursos per poder pagar el pis que teníem ni per poder menjar“.

Ara mateix, la meva parella i jo vivim en una habitació, tinc dos fills a qui estimo moltíssim, però no els tinc amb mi”
Meritxell Galindo, busca feina com a dependenta

Sense els seus fills

Actualment, tant ella com la seva parella, que també es va quedar sense feina, viuen “en una habitació”. Les circumstàncies actuals, a més, l’han allunyada dels seus dos fills, als quals professa un gran amor: “Els estimo moltíssim, però no els tinc amb mi“, es lamenta tot acotant el cap. Tot i això, es defineix com una persona positiva, lluitadora i “amb ganes de treballar i de viure“.

El risc de la depressió

Malgrat tot, la situació emocional no és gens fàcil. “Em costa aixecar-me i sortir al carrer“, confessa la Meritxell, que reconeix que està “agafant una depressió“. Segons ha explicat, sovint té la sensació que li posen “barreres” per poder tirar endavant: “Com si volgués sortir i lluitar i sempre em trobo amb situacions que són tres passos endavant i quatre enrere“.

Treballar de cara al públic

M’agradaria treballar del que he fet sempre, de cara al públic“, diu Galindo, que afegeix que tant li fa si és “neteja, supermercats, una pastisseria o una fleca“. Segons ha assegurat, té coneixements d’informàtica i domina cinc idiomes, però, tot i això, està disposada a treballar “del que faci falta“, sempre que sigui “honest“. Només demana una feina que li permeti “viure amb dignitat“, encara que també té “molt clar” que no vol “regalar” el seu esforç “a canvi de res”.