(ACN) Patronals i sindicats s’han concentrat aquest dijous a la plaça de Sant Jaume per denunciar la situació en què es troba l’atenció a la gent gran i per reclamar, una vegada més, que aquest sector “oblidat” i “menystingut” es converteixi en una “prioritat de país”. També alerten del “col·lapse” del sector sobretot per la manca de professionals i lamenten la dificultat de retenir el talent per les condicions laborals.
Patronals i sindicats han volgut donar una nova imatge d’unitat amb un segon manifest, després que fa dos anys ja en presentessin un de conjunt davant del Parlament de Catalunya. Algunes de les persones concentrades portaven màscares blanques per simbolitzar la invisibilitat en què, denuncien, es troba el sector. Després de la concentració, representants de les organitzacions s’han dirigit al Parlament per lliurar el segon document.
Reclamen millors condicions laborals
Les organitzacions reclamen un increment de les tarifes i millorar els salaris i les condicions laborals. També demanen garantir l’equitat i la qualitat en l’atenció a la gent gran i, amb aquest objectiu, volen un acord del Parlament unànime entre els grups polítics que reconegui la necessitat d’incrementar les tarifes per aconseguir equiparar les condicions dels professionals de les residències concertades o col·laboradores amb les dels treballadors de gestió directa del servei públic. Les organitzacions aposten per un conveni català davant els límits del marc estatal.
Sindicats i patronals consideren que han tingut “paciència” en els darrers anys, sobretot els de la crisi, però alerten que fa una dècada que tenen les tarifes congelades i que no han avançat des del 2017. En el segon manifest, assenyalen que el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va presentar una proposta d’inversió amb unes xifres “que no resolen la situació límit”.
Per la seva banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assegura que comparteix “la voluntat de millora i dignificació del sector”, sobretot de les condicions laborals i de la qualitat de l’atenció. Amb tot, subratllen que la realitat del finançament de les polítiques de la dependència és la “congelació a què l’Estat sotmet les comunitats autònomes des del 2011“.
