Els primers nadons del 2017 arriben amb quatre setmanes de permís de paternitat

El permís de paternitat és una baixa laboral retribuïda per la Seguretat Social que permet al pare d’un fill acabat de néixer o adoptar quedar-se amb ell durant quatre setmanes sense treballar, que tant poden ser les primeres de vida del nadó com agafar-se simultàniament o bé a continuació de la baixa de maternitat de la parella. Les mares tenen 16 setmanes de permís, de les quals poden transferir fins a 10 al pare, tot i que només el 2 % s’acullen a aquesta opció, segons el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. En canvi, el permís de paternitat, que ara s’amplia a quatre setmanes (i és voluntari), sí que se l’agafen prop del 70 % dels pares. A les quatre setmanes se sumen dos dies per cada nadó afegit en cas que el part, l’acolliment o l’adopció sigui múltiple.

Aquesta ampliació es va preveure en la llei d’igualtat que va impulsar l’any 2007 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i s’havia de fer efectiva com a molt tard l’1 de gener del 2013, però tant els executius socialistes com els del PP que van venir després ho van anar ajornant mitjançant disposicions addicionals cada any en la Llei de pressupostos. Argumentaven que el moment de crisi econòmica no ho permetia. En canvi, aquest any, amb el pressupost prorrogat i pendent de negociació entre els grups polítics per al 2017, el nou govern de Mariano Rajoy ha anunciat que l’ampliació del permís de paternitat ja no se suspendrà. Ciutadans assegura que ha aconseguit que el PP es comprometi a incloure en el pressupost una partida de 235 milions d’euros per fer efectius els subsidis que cobraran els nous pares durant quatre setmanes.

Un pas endavant per a la paternitat

Per la sociòloga Cristina Brullet, autora del darrer informe d’Unicef-Catalunya sobre les polítiques de suport a les famílies amb fills, aquesta esperada ampliació del permís de paternitat és important sobretot com a indicador del canvi de mentalitat que viu la nostra societat: “Estem canviant la idea que la mare és qui s’ha d’ocupar de les criatures perquè és qui ho sap fer millor, perquè està més que demostrat que els homes poden igualment fer-se’n càrrec amb un perfecte equilibri emocional i funcional.” Tant els experts com la majoria de partits polítics espanyols són conscients que el permís de paternitat s’haurà de seguir ampliant. Ciutadans vol forçar el PP a fer-lo arribar fins a les vuit setmanes durant els propers dos anys i Podem ha proposat igualar-lo a les 16 setmanes del de maternitat, en una moció que el Congrés dels Diputats va aprovar a l’octubre amb les úniques abstencions del PP i de Fòrum Astúries.

Els permisos de maternitat i de paternitat estan són “lluny dels països europeus més avançats en aquesta matèria”, segons denuncia UGT, que reclama ampliar tots dos permisos per igualar les condicions laborals de les dones i facilitar la corresponsabilitat compartida. Per exemple, a Suècia el permís de paternitat-maternitat és de 16 mesos a compartir entre la mare i el pare. A Islàndia, els tres primers mesos són per a la mare, el pare en té tres més i després hi ha tres mesos de permís que es poden agafar indistintament l’un o l’altre. A Dinamarca, pare i mare poden agafar-se permisos remunerats (encara que no sigui amb el 100 % del sou) fins que el nen té tres anys, perquè l’Estat considera aquests subsidis com una alternativa a l’escola bressol: “Si tu t’ocupes de la teva criatura, es considera que estàs suplint una despesa de l’Estat i, per tant, reps un subsidi perquè alliberes una plaça d’escola bressol“, explica Brullet, que insisteix que l’ampliació del permís de paternitat és només una de “tota una sèrie de mesures sistèmiques” que l’Estat hauria de prendre per facilitar la criança dels fills, com ara l’accés a les escoles bressol públiques.