GERARDO PISARELLO tinent d'alcalde d'Economia i Planificació Estratègica "Totes aquestes entitats han hagut de declarar que no tenen diners de manera il·legal a paradisos fiscals. Només una, el BBVA, ha anunciat que sí que en té, a les Illes Caiman però que aquests diners són diners que es tenen en condicions legals. Però si més no, ja podem veure com aquest decret en matèria de paradisos fiscals té els seus primers efectes, que permet fer públic una qüestió que fins ara no es feia pública." "Estem diversificant les entitats amb les que l'Ajuntament treballa, que ara començaran a ser entitats de l'àmbit cooperatiu o de la banca ètica, que això és una cosa molt important. I exigir a totes les entitats, fins i tot a les convencionals, que compleixin amb el decret en paradisos fiscals i amb un seguit de criteris socials."
El tros més gros del pastís se l’emporta el BBVA, concretament 143,5 milions d’euros. La resta són un préstec de 10 milions amb Caixa d’Enginyers i un altre de 2,5 milions amb Fiare Banca Etica, dues entitats que fins ara no havien treballat mai amb l’Ajuntament.
El primer tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, però, es justifica que, tot i que el BBVA és una entitat convencional, per primera vegada ha fet públic que té diners en un paradís fiscal, les Illes Caiman, “en condicions legals”. Per això Pisarello remarca que els nous criteris marcats pel govern municipal ja tenen “els seus primers efectes, que permet fer públic una qüestió que fins ara no es feia pública“.
Aquests crèdits s’han fet per cobrir les necessitats d’endeutament previstes per a l’exercici de 2016 i s’han adjudicat amb una nova valoració que, tot i que dóna més pes al preu de l’oferta (70 %), té en compte criteris socials i unes condicions concretes que cal complir. Per aconseguir els punts corresponents al 30 % de la valoració, les entitats financeres han de complir la Declaració responsable de paradisos fiscals que va aprovar l’Ajuntament i han de demostrar bones pràctiques en matèries com l’habitatge de lloguer social, el finançament de promocions de protecció social i la venda d’immobles a l’Ajuntament per ampliar el parc públic d’habitatge.
