S'han passat dies estirant i estirant massa de caneló per no fer curt per al seu dia estrella, Sant Esteve. "El 26 de diciembre es el día de más facturación del año y podemos llegar a vender 1.000, 1.500 canelones." De fet, avui en aquest establiment de pasta artesana del carrer del Bruc pràcticament només venen canelons. De carn, d'espinacs, de ceps... A poc a poc la tradició de fer-los un mateix a casa amb les restes de la carn d'olla de l'escudella de Nadal s'està perdent. Però a taula no hi poden faltar. "És sagrat. Però nosaltres en comprem. Les dones ja no ens volem passar hores treballant." "Fer-los, saps què passa? és que la meva cuina és molt petita... I jo no me'n fio, de mi mateix. Pagues però com a mínim quedes bé." "Encara que la dels canelons de Sant Esteve pugui semblar una tradició molt antiga el fet és que no ho és tant. De fet, no apareixen en cap receptari català fins a principis del segle XX." Això sí, l'adopció d'aquesta recepta italiana va ser general a Catalunya. Com a cuina de reaprofitament resultaven ideals. "La meva mare feia tota la carn i el meu pare la triturava... Es passava tot el dia 'dale que te pego'... I tots ens posàvem a anar enrotllant canelons." "La carn d'olla es picava, es feia una beixamel i començaven a fer canelons per a tota la família." I la tradició també diu que l'àpat s'ha de fer a casa. De fet, molts restaurants opten per tancar un dia com avui. Fins i tot els que tenen els canelons com a plat destacat de la carta com els cèntrics Can Culleretes i Ca l'Agustí.

Al Taller de Pasta del carrer del Bruc fa dies que elaboren els canelons que han venut aquest dilluns. N’han fet més de 1.000. Ben a prop, al carrer de València, al Poll Bo n’han preparat més de 3.000. És la mostra més palpable que la tradició de menjar canelons per Sant Esteve és ben vigent. El que ha caigut és el nombre de persones que els fan ells mateixos, reaprofitant les sobres de la carn d’olla de l’escudella de Nadal. “Ara a moltes dones ja no es ve de gust passar-nos hores fent canelons”, assegura la Maria Lluïsa, que aquest dilluns va de convidada a casa d’un familiar. L’Isidre, client del Taller de Pasta, els ha comprat perquè no es fia d’ell mateix i creu que així quedaran més bé.

Encara que la dels canelons de Sant Esteve pugui semblar una tradició molt antiga el fet és que no ho és tant. De fet, no apareixen en cap receptari català fins a principis del segle XX. Això sí, l’adopció d’aquesta recepta italiana va ser general a Catalunya. Com a cuina de reaprofitament resultaven ideals. “La meva mare feia la pasta, el meu pare triturava la carn i la resta de la família els enrotllàvem”, recorda la Maite, que ja fa temps que va decidir que no valia la pena tanta feina i que preferia comprar-los.

La tradició també diu que l’àpat s’ha de fer a casa. De fet, molts restaurants barcelonins opten per tancar un dia com avui. Fins i tot els que tenen els canelons com a plat destacat de la carta com els cèntrics Can Culleretes i Ca l’Agustí.