El Parlament de Catalunya va aprovar al desembre de 2000 la creació d’aquesta taxa, que obliga els hipermercats i grans magatzems a pagar 17,42 euros per cada metre quadrat de superfície comercial que passi dels 2.500 m2. El govern català esperava recaptar uns 14 milions d’euros anuals a tot Catalunya, que havien d’anar destinats a ajudes per modernitzar el comerç urbà petit i mitjà.
Però al març de 2001, l’executiu de José María Aznar va recórrer l’impost català davant del Tribunal Constitucional, argumentant que gravava el mateix concepte que l’IBI que recapten els ajuntaments. L’alt tribunal va dictaminar al juny de l’any passat que no, que la Generalitat sí que podia imposar aquesta taxa a les grans superfícies. Fins llavors, els recursos de les empreses del sector davant dels tribunals contenciosos els evitaven pagar l’impost, així que durant els darrers anys la recaptació amb prou feines ha passat dels 50.000 euros. Si no hagués estat pel recurs al Constitucional, entre 2008 i 2012 la Generalitat hauria cobrat fins a 3,6 milions d’euros a l’any de les grans superfícies.
Segons dades del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, consultades per l’agència Europa Press, des del juny de l’any passat els jutjats del contenciós barcelonins han dictat 39 sentències desestimant els recursos de les grans superfícies. Això ha fet elevar la recaptació de la Generalitat fins als 2,45 milions d’euros d’aquests espais comercials.
Aquesta taxa té caràcter finalista, és a dir, que part del que es recapta es destina a ajudes al comerç urbà. Al 2012, la Generalitat va destinar 1,43 milions d’aquests euros a ajudes als comerciants petits i mitjans de Barcelona, i a les patronals que els agrupen. L’objectiu és enfortir el teixit comercial de la ciutat, dinamitzar determinades zones, participar a fires, promoure la innovació comercial o tornar a l’activitat els locals comercials buits.
