Joel porta cinquanta casos relacionats amb productes bancaris de risc. Una quinzena es veuen afectats directament pel que va anunciar divendres el FROB. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària va dir, entre altres coses, que els titulars de preferents de CatalunyaBank perdran un 61% dels diners invertits. Una decisió que qualifica així. JOEL SEBASTIAN NILSSON, advocat "Decepcionante. Porque realmente no dan la garantía ni protegen a los ahorradores como habían prometido." Per això recomana continuar la lluita per la via judicial. Dels sis casos que ha portat als jutjats, cinc es van resoldre abans de començar el judici i en el sisè hi va haver sentència a favor del client. JOEL SEBASTIAN NILSSON, advocat "Porque des del inicio la venta no está bien efectuada por parte de las cajas y los bancos. Era un tema para recuperar dinero, obtener liquidez, que en su día convenía a las cajas y los bancos. Y ahora que ya no les interesa presumen que los ahorradores tienen que asumir las pérdidas." Per això anima persones com el Ramon que facin el pas. Ell va invertir en deute subordinat, un producte molt semblant a les preferents. I ho va fer sense saber-ho, per la confiança que tenia en els responsables de l'entitat. RAMON ARTIGUES, afectat "Es que no em van dir res. Firmava jo, a l'edat que tenia, doncs jo firmava perquè li vaig posar tota la confiança. Perquè jo volia era tenir una vellesa amb el que tenia poder tenir una bona vellesa i no per aquests productes que això era com a borsa." En adquirir les preferents o el deute subordinat, clients com el Joan es van convertir en una mena d'accionistes dels entitats, que, a més, no tenen ni dret a vot. Ell, ara, ho té clar: el va tractar d'inversor quan només volia ser estalviador.

El Fons de Restructuració Ordenada Bancària, el FROB, va fer públic divendres que els titulars de preferents de Catalunya Banc hauran d’assumir pèrdues del 61%. En el cas del deute subordinat (un producte molt semblant a les preferents) les pèrdues oscil·laran entre el 15 i el 40%.

Una decisió que advocats com Joel Sebastian Nilsson, del bufet Nilsson Hobeich, qualifiquen de decebedor, perquè no protegeix els estalviadors tal com, asseguren, les entitats es van comprometre en oferir els productes. Per això recomana continuar la lluita als jutjats on, segons Nilsson, hi ha més possibilitats de recuperar el 100% dels diners perduts.