El bar Sandor abaixa la persiana

Avui l'única persona asseguda a la terrassa Martini del mític bar Sandor no era pas un client. En Miquel Barberà, de la joieria veïna Hàbit, ha estat durant anys testimoni privilegiat de tot el que s'hi coïa. "Això era un lloc de luxe. Ben bé per venir, portar el teu millor client o amic, i deixar-lo bocabadat. Dir-li 'Això és Barcelona i és millor que París'. Amb el temps es va anar deixant i el restaurant va passar a tapes i després entrepans. Van passar de les copes bones a les copes normals." Un altre veí, aquest estanc, trobarà a faltar la clientela que el freqüentava. "A nosaltres tenir la terrassa aquí al davant ens donava molta vida de la gent que fumava el puro o comprava el tabac. Ja no hi són i això ens perjudica." L'aspecte de les taules, que de moment encara hi són, confirma que l'establiment era lluny de la seva època d'esplendor, quan als anys 40 es va convertir en lloc de tobada de la Barcelona burgesa. "Era un ambient senyorial, de burgesos a les terrasses, ben vestits, de l'alta societat catalana." L'alta societat catalana compartia terrassa amb curiosos que s'hi acostaven a fer el tafaner. "Persones conegudes, de la televisió, del teatre. Veníem amb amigues i dèiem 'Mira Fulano, mira Mengano'." Clients a qui, de tant en tant, no els importava pagar el sobrecost de seure en una de les terrasses més emblemàtiques de la ciutat. "Per un cafè l'última vegada que vaig venir pagava tres euros i per una aigua de vichy petita, quatre. Però bé, era una terrassa simpàtica i agradable." Per tot això més d'un s'ha sorprès de veure avui la persiana abaixada. "Al pasar lo veía y siempre había mucha gente. Me ha sorprendido." Els propietaris del bar, el grup Husa, no expliquen per què han decidit tancar l'establiment. Tampoc quina és la seva intenció i si, algun dia, el Sandor tornarà a apujar la persiana.