NÚRIA POSA, dissenyadora i directora d'Iconic Barcelona "Iconic Barcelona és una marca de roba que introdueix dissenys de dissenyadors novells. Llancem concursos i aquests concursos, per exemple, ara en tenim un a la web que es diu concurs ètnic, i els dissenyadors novells que han volgut participar ens han enviat les seves propostes de disseny. Aquests dissenys estan al web per tal que els usuaris puguin votar el seu disseny preferit. Aquells dissenys més votats són els que finalment formaran part d'aquesta col·lecció d'Iconic. Nosaltres ens encarreguem de triar el teixit, de fer el patronatge i un cop el disseny està perfecte, fem unes petites produccions." "Nosaltres partim de la base de que el consumidor sap el que vol millor que qualsevol empresa i per això volem que el consumidor ens digui el que vol trobar a la nostra botiga." "Amb les grans marques no saps qui és l'autor d'aquesta peça de roba i nosaltres creiem que és important que aquest nom aparegui a la peça." "Nosaltres apostem per l'"slow fashion" que això vol dir el consum de roba ètica que segueix uns criteris més ecològics que qualsevol altra marca que ha estat produïda en altres països. Jo crec que els usuaris haurien de fer la reflexió de quan es compren un vestit a 15 euros o una samarreta a 5 euros, què comporta això, què hi ha al darrere."
Moda col·laborativa
Al darrere d’Iconic Barcelona hi ha dues germanes, la Núria i l’Aïna Posa. Elles s’encarreguen d’observar les tendències del moment a les passarel·les i proposen al web de la marca un concurs adreçat a joves dissenyadors independents. Els creadors presenten els seus esbossos basats en la tendència escollida i els usuaris trien, mitjançant un sistema de votació, el disseny que més els convenç. Els articles amb més vots seran els que acabin veient la llum… O l’agulla.
Roba d’autor
Iconic s’encarrega d’elaborar el patronatge, escollir teixits i produir les peces al taller. Acostumen a fer col·leccions limitades i només confeccionen vestits. “És una manera d’acotar la marca i facilitar el procés de creació”, explica Núria Posa des de les oficines i el mostrari que tenen des de fa un any a Barcelona Activa. Anteriorment tenien un local a Gràcia, però van haver de traslladar-se pels costos que suposava.
Juntament amb l’Aïna, les dues dissenyadores volen promocionar el talent novell. “Amb les grans marques no saps qui és l’autor de la peça de roba i nosaltres volem que el consumidor conegui els creadors.” Els presenten de dues maneres. No hi falta mai el seu nom a l’etiqueta del vestit i, prèviament a la producció, l’usuari pot consultar la fitxa del dissenyador abans de votar un esbós.
La filosofia “slow fashion”
Moda lenta. Aquesta seria la traducció del concepte “slow fashion” que fa referència a un consum ètic i responsable de la roba i també de la producció. “Seguim uns criteris més ecològics i ètics, produïm nosaltres i amb teixits de casa”, argumenta Posa. A l’extrem oposat hi hauria el “fast fashion” pel qual aposten les grans companyies occidentals, el barat i bonic de tota la vida a preu d’explotació en magatzems de Bangladesh, per exemple. “Els consumidors haurien de fer la reflexió de què comporta comprar un vestit a 15 euros, de pensar en què hi ha al darrere.” A Iconic vigilen tot el procés de creació perquè el producte final no superi els 100 euros.
