PAU SARQUELLA, arquitecte "La idea surt també d'haver recorregut uns carrers de Ciutat Vella on la gent estén la roba als carrers i per protegir-la hi ha de posar uns plàstics perquè aquest tipus de persiana, la tradicional, no els funciona i l'aigua s'escola pel mig. La idea surt de millorar això, que les lames s'encavalquin entre elles per fer una petita coberta i d''aquesta manera puguin protegir la roba."

Les persianes de corda i fusta han protegit de la llum i la calor molts habitatges de la ciutat durant dècades. Ara, dos joves arquitectes han modernitzat aquest element amb un disseny que impedeix el pas de l’aigua i amb materials més resistents a l’exterior. Aquest dijous han sortit a la venda.

En molts balcons de la ciutat, podem trobar-hi persianes fetes amb llistons de fusta penjant de la barana o mig recollides amb una corda. Aquest element s’ha anomenat tradicionalment persiana alacantina. Amb aquest sistema es protegeix l’interior de les estances de la llum directa del sol i crea una cambra d’aire amb el balcó per ventilar els habitatges.

Dos arquitectes joves, Pau Sarquella i Diana Usón, han reinventat la persiana de corda de tota la vida. El nou model protegeix de la calor i també de l’aigua. Les làmines de fusta s’encavalquen per imperdir-ne el pas i s’ha utilitzat una pintura especial per fer la persiana més resistent a l’exterior. A més, la corda que relliga la fusta és nàutica. Des d’aquest dijous, s’han posat a la venda 12 models de colors diferents inspirats en el paisatge urbà barceloní per 59 €/m2.

La idea va sorgir del concurs del FAD Racons Públics. Sarquella i Usón van proposar una solució per als balcons del Raval que es protegeixen amb plàstics.