Ser turista a la pròpia ciutat. No és una contradicció, sinó una opció de lleure i cultura per a molts barcelonins que aprofiten els últims dies per redescobrir la ciutat on viuen, abans no arribi el turisme internacional fruit de l’obertura de les fronteres un cop acabat l’estat d’alarma.
Al carrer de Ferran hem conegut en Claudio i la Gimena, una parella del Raval que esgota les darreres tardes sense turistes per sentir-se “més lliures, més tranquils i amb menys soroll“, diu en Claudio. La Gimena matisa que, aquests dies, “cal aprofitar per sortir i passejar, i per gaudir dels carrers buits” perquè, pronostica, “això s’acaba aquí”.
Jordi Blas, un veí del Gòtic a qui hem sorprès fent el turista al mateix carrer, també sap que aquesta experiència s’acaba. Com tot turista, ha fet una recomanació de coses a fer basades en la seva experiència, com ara “anar a veure museus, on no hi ha turistes i estàs sol“, o, per exemple, “anar a la plaça Reial a fer una copa, que també està bé”.
És justament a la plaça Reial on un altre barceloní, Dani Muñoz, confirma: “Com s’està sentint que s’estan obrint les fronteres i que estan arribant ja turistes d’Europa, crec que s’acabarà això de veure Barcelona així“.
Record d’una ciutat efímera
La Rambla, icona turística per excel·lència, també ha estat un bullidor de barcelonins que no s’han pogut resistir a passejar-hi. Allà, Daniel José comparteix una altra reflexió: “Fa pena el fet de poder aprofitar durant tan poc temps la ciutat així de buida“.
Aquesta sensació també la tenen els altres turistes barcelonins que ens hem trobat per la ciutat. Jordi Blas, del Gòtic, afirma que aquesta experiència “és bonica i està bé, perquè sembla una ciutat i no pas un parc temàtic“, diu, que “és el que tornarà a ser i a mi em desespera”, sentencia.
A la plaça Reial, Dani Muñoz també ha fet anàlisi i relata que “és una mica estrany, però a la vegada agradable”, per la qual cosa conclou: “És una sensació una mica contradictòria”.
És per això que la immortalitzen. Càmera de fotos i de vídeo en mà, prenen proves documentals d’aquesta Barcelona, la de la generació covid, tan inusual com efímera, abans no torni a la nova normalitat.
