Els barcelonins es troben entre els ciutadans de l'estat que paguen un preu més car per l'aigua. L'informe de FACUA compara vint-i-vuit ciutats espanyoles. A Barcelona es paga un preu mensual mitjà d'uns 23 euros per un consum de 10 metres cúbics. La ciutat ocupa el segon lloc del rànquing dels municipis on l'aigua és més cara, només per darrere de Múrcia, on té un cost de prop de 30 euros. A l'altre extrem es troba Valladolid, amb una factura mensual al voltant dels 11 euros. La capital del país també és entre les ciutats on l'aigua és més barata, prop de 16 euros. GERARD HERNÁNDEZ, portaveu de FACUA "Hem detectat la gran desigualtat i desproporcionalitat que hi ha entre els preus d'un lloc i un altre perquè no hi ha una normativa que unifiqui les característiques i els preus que es poden cobrar pels serveis associats a l'aigua." L'entitat també reclama tarifes socials per a les rendes més baixes i que es tingui en compte el nombre d'habitants per habitatge per calcular el preu i el cànon de l'aigua. Més enllà de l'absència d'una normativa estatal que unifiqui els preus, la plataforma de consumidors també qüestiona el model de gestió privada. Des de FACUA defensen que l'aigua és un bé públic que requereix una gestió pública. Un model públic que també defensa la plataforma "L'aigua és vida" que integren entitats com la FAVB i que ha tingut un paper molt actiu en la lluita contra la privatització. A Barcelona el servei depèn de l'Àrea Metropolitana amb una empresa mixta, público-privada. ALBERT RECIO, vicepresident de la FAVB "Nosaltres tenim sospites i alguna evidència que té molt a veure amb els beneficis monopolistes d'Agbar i Aigües Ter Llobregat (ATLL)." Des del govern municipal admeten que el preu que es paga per l'aigua a la ciutat és massa alt, però recorden que és l'Àrea Metropolitana qui en fixa les tarifes. Un organisme al qual traslladaran la necessitat de rebaixar-les.
L’informe de FACUA compara la factura mensual mitjana per habitatge de 28 ciutats espanyoles. A Barcelona es paga un preu mensual mitjà d’uns 23,49 euros per un consum de 10 metres cúbics amb un comptador de 13 mm. La ciutat ocupa el segon lloc del rànquing dels municipis on l’aigua és més cara, només per darrere de Múrcia, on té un preu de 29,35 euros. A l’altre extrem es troba Valladolid, amb una factura mensual de 10,82 euros. Madrid és entre les ciutats on aquest rebut de l’aigua és més barat: 15,75 euros.
Barcelona també està entre els municipis on més s’ha encarit l’aigua. Només en el darrer any, l’increment ha estat d’un 2 %. Al conjunt de Catalunya, el preu mitjà s’ha disparat un 66 % entre els anys 2009 i 2014, en plena crisi econòmica.
Unificar les tarifes
Des de FACUA denuncien la desproporcionalitat d’aquestes diferències i calculen que, al cap de l’any, una família d’una localitat pot gastar fins a 450 euros més que una altra. Unes desigualtats que, segons el portaveu de l’entitat, Gerard Hernández, s’expliquen per la manca d’un marc legal comú que unifiqui les tarifes: “Hi ha municipis que inclouen a la factura determinats serveis com la gestió de residus i el clavegueram i d’altres no, això fa que hi hagi grans variacions”.
L’entitat també reclama tarifes socials per a les rendes més baixes i que es tingui en compte el nombre d’habitants per habitatge per calcular el preu i el cànon de l’aigua. Un altre element crític és la penalització econòmica de les famílies que tenen un consum excessiu.
El model de gestió
Més enllà del marc legal, des de FACUA també posen en qüestió el model de gestió privada i són partidaris que l’abastament d’aigua sigui un servei totalment públic. A la ciutat, la gestió de l’aigua depèn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que la concedeix a l’empresa mixta Aigües de Barcelona, de titularitat publicoprivada.
També són partidàries de la remunicipalització del servei les entitats que integren la plataforma L’aigua és vida. El vicepresident de la FAVB, Albert Recio, critica directament l’opacitat de les empreses privades que gestionen el servei en el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “Nosaltres tenim sospites i alguna evidència que aquest sobrecost de l’aigua té molt a veure amb els beneficis monopolistes d’Agbar i Aigües Ter Llobregat (ATLL)”.
