Per no perdre's detall, la càmara de fotos avui era imprescindible. També calia estar ben atent a les explicacions, ja que la ruta Caçadors d'Hermes busca pels racons més amagats de la ciutat rastres en forma d'escultura o bust del Déu del comerç i del negoci. Els egipcis l'anomenaven Thot. Pels romans era Mercuri. I pels grecs era Hermes. A Barcelona la imatge d'aquest missatger dels déus està molt present a la ciutat. I és que entre el segle XIX i XX, es va associar la seva imatge al progrés industrial. Aquesta és la segona vegada que s'organitza la ruta, una iniciativa que va sorgir de blogs digitals dedicats a descobrir les interioritats de la ciutat. XAVI SORO, LES CRÒNIQUES DE TOTH "De vegades, com el que ens agrada a nosaltres és perdre'ns per Barcelona de vegades trobes algun simbolisme d'Hermes, un caduci, o un bust d'Hermes així per casualitat el trobes. A partir d'aquí a mesura que anem trobant i amb els que coneixem un de nosaltres decideix fer una ruta per als altres." "Molt curiós, molt curiós, perquè ara hem vist que hi han Hermes en petit, en home sexi. De moment, interessant, perquè a molts edicificis hi ha molta informació que passem de llarg i ni ens assabentem i amb això veus detalls que t'havien passat desaparcebuts fins ara." La ruta d'avui només ha recorregut una trentena de les representacions d'Hermes escampades per Barcelona, però es calcula que n'hi poden haver més de 300.

Caçadors d’Hermes és una iniciativa de diversos bloggers de Barcelona en què es recorren els carrers de la ciutat buscant representacions d’aquest déu grec. Barcelona n’és plena, perquè Hermes és símbol de progrés econòmic i a principis del s. XX molts comerciants el posaven a l’edifici per portar sort al negoci.

La segona ruta dels Caçadors d’Hermes ha començat a la plaça d’Urquinaona. Una breu explicació del recorregut i del què s’hi trobaran, i mans a la feina. O més aviat, mans a la càmera. Perquè les prop de 30 mostres d’Hermes que durant la ruta s’han ensenyat no es descobreixen a primer cop d’ull. De fet, la gràcia de la visita és que el visitant, orientat per la resta, busqui entre els edificis un bust, una escultura o qualsevol empremta relacionada amb Hermes. És necessita una estona, la veritat, però la recerca val la pena.

De fet, i encara que no se sap amb exactitud, a Barcelona es creu que hi ha més de 300 representacions d’Hermes escampades pels edificis i parcs municipals. Una excusa, per tant, per passejar pels racons públics però amagats  i perdre’ns per indrets coneguts però encara per conèixer. La ruta, precisament, tracta d’això. En les gairebé quatre hores que han fet durar la visita, s’ha passejat per la Ciutadella, s’han endinsat pel Born i han acabat a les Rambles. A tots aquests espais hi ha alguna mostra d’aquest missatger dels déus.

Els egipcis l’anomenaven Thot. Pels romans era Mercuri i pels grecs, Hermes. I pels comerciants de Barcelona, entre els segles XIX i XX era símbol de bona sort, perquè Hermes, el Déu del comerç i els negocis s’associava al progrés industrial. Per tant, no és estrany que s’afegís a molts edificis de la ciutat. L’experiència, si jutgem per les més de 30 persones que s’han acostat a la ruta, prova, perquè tant els bloggers com els visitants que han conegut l’activitat a través de les xarxes socials han quedat molt satisfets i algú afirmava “sentir-se turista a la seva ciutat”.