El monument a Cristòfor Colom, inaugurat durant l’Exposició Universal del 1888, s’erigeix com l’exemple més obvi del passat colonial de Barcelona, però no és l’únic. El Palau de la Virreina, la font del Negret, el monument a Joan Güell, la plaça de la Catedral i la Casa Xifré representen el llegat colonial de Barcelona. Us proposem un recorregut per cinc monuments que ens descobreixen la Barcelona colonial i esclavista.
Aquesta és una ruta que pots fer amb ‘Memòria BCN’, un projecte de l’Associació Conèixer Història. La ruta dura un parell d’hores i recorre diferents espais de Barcelona per seguir les petjades que van deixar el tràfic d’esclaus i les grans fortunes del comerç colonial a la ciutat.
1. Font del Negret
La font ha estat popularment coneguda com la font del Negret o de la Palangana. El 1915, l’escultor, Eduard Alentorn, va titular l’obra com ‘Impossible’. Es diu que el títol feia referència a l’esforç que feia la germana del fill adoptiu d’Eduard Alentorn per fregar-li la cara i aconseguir blanquejar-li el color de la pell. La font es troba a la cantonada de l’Avinguda Diagonal amb el carrer Bruc.
2. Monument a Joan Güell
La relació entre Joan Güell i l’esclavista Antonio López López era tan estreta que el fill de Güell es va casar amb la filla de López i van anar a viure al Palau Güell, construït per Antoni Gaudí. Diuen els historiadors que Joan Güell tenia plantacions de cotó a Cuba, on treballaven esclaus vinguts d’Àfrica. El monument va ser destruït al principi de la Guerra Civil 1936 perquè a part de colonial també es considerava de la patronal.
3. Plaça de la Catedral
La plaça de la Catedral era coneguda perquè s’hi feien activitats de compravenda d’esclaus o de lloguer per a activitats puntuals, sempre com a mà d’obra gratuïta. Fins i tot hi havia la possibilitat de contractar una assegurança de guarda i custòdia d’esclaus que, a canvi del pagament d’una quota, t’assegurava que la Diputació del General et compensaria davant de la possible fugida d’un dels esclaus, sempre que no hagués pogut ser detingut.
A més, l’abril del 1943 es van batejar els primers sis indis portats per Cristòfor Colom a la Catedral de Barcelona. Actualment, una placa en llatí sobre la pica baptismal recorda aquest fet i especifica que les persones batejades van tornar a casa seva com a missioners. Aquest és un dels fets clau d’una colonització, imposar una cultura, una religió.
4. Casa Xifré
Josep Xifré i Casas havia acumulat capital a Cuba per reinvertir-lo a Nova York. Quan va tornar a Barcelona, al 1830, va adquirir els terrenys on es va edificar, cap al 1840, la casa coneguda sobretot pels seus porxos. El 1808 es va fer amb el monopoli de totes les pells del bestiar que se sacrificaven a l’Havana i va multiplicar el capital colonial amb l’exportació i altres negocis a Nova York. Es va convertir en un dels homes més rics d’Espanya. Com tots els propietaris de la colònia, tenia esclaus negres.
Destaca l’abundància de relleus al·legòrics a la façana, com la presència d’un africà i un indi entre al·legories de comerç, navegació i fortuna, a més de relleus de nens amb plomalls o carregant canyes de sucre, alternats amb medallons de colonitzadors i conqueridors.
5. El Palau de la Virreina
A finals del segle XVIII, el marquès de Castellbell, aleshores virrei del Perú, va fer construir el Palau, però el va habitar la seva esposa ja vídua, i d’aquí pren el nom. El virregnat del Perú va ser un entitat administrativa i una de les joies de la corona de l’imperi espanyol.
Valentín Roma, com a director de La Virreina Centre de la Imatge, ha propiciat diferents exposicions sobre el passat colonial de Barcelona i del propi edifici. Per exemple, l’artista exiliada Daniela Ortiz va exposar 30 peces que tractaven sobre la institucionalització de la violència contra les persones migrants i la seva relació amb el colonialisme.
