El ripollenc Valentín Roma és historiador de l’art, comissari d’exposicions, escriptor i… exfutbolista. Doctorat en història de l’art a Southampton, ha treballat a la Fundació Tàpies, al Conde Duque de Madrid, al Museu Picasso de Barcelona o al MACBA, on va ser conservador en cap durant dos anys abans de passar a dirigir La Virreina Centre de la Imatge. El 2011 va publicar ‘Rostros’, un llibre d’assaig al qual va seguir, el 2017, la novel·la ‘El enfermero de Lenin’. Ara, aquesta expromesa del futbol estatal trenca el tòpic que diu que els futbolistes no llegeixen i ha dibuixat amb paraules un ‘Retrato del futbolista adolescente’. I avui l’hem convidat a l”Àrtic’, on hi ha divisió d’opinions sobre si el futbol també pot ser un art.

 

Un jove futbolista amb molt de futur

Abans de començar a treballar com a comissari d’exposicions o director d’un museu, Valentín Roma passava més hores picant una pilota que llegint. Això va ser al seu Ripollet natal, on els famosos cercatalents del futbol es van fixar en ell i el van fitxar per les categories infantils de l’Atlètic de Madrid. Així, el Valentín havia de deixar poble i família i traslladar-se a Madrid, on aviat va constatar que l’ambient de vestidor era molt diferent de tot el que havia conegut fins llavors.

El futbol i les lletres

Valentín Roma explica a ‘Retrato de un futbolista adolescente’ els sentiments que va experimentar en aquell temps: els dubtes, les pressions, les inseguretats, les manies i la sensació de sentir-se fora de lloc i, fins i tot, de classe social. A poc a poc, els llibres van començar a guanyar terreny a l’esport, fins convertir-se en un interès major que el de triomfar als camps de futbol. I així, aquell vell somni que tenen tants adolescents es va convertir per a ell en poc més que la memòria d’aquest retrat d’un futbolista adolescent, un que va poder triomfar i va triar una altra cosa.