L’escriptora xilena Isabel Allende ha rebut aquest dilluns el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2019, que atorga l’Ajuntament de Barcelona. El guardó s’ha lliurat en un acte solemne al Saló de Cent, que ha presidit l’alcaldessa, Ada Colau. El premi s’emmarca en la setena edició del festival Barcelona Novel·la Històrica, que se celebra del 4 al 9 de novembre.
Després de rebre el premi en mans de l’alcaldessa, Isabel Allende ha entonat un discurs d’accent reivindicatiu en el què ha remarcat que ha estat “feminista des dels 6 anys, abans de que el feminisme arribés a Xile”.
“La història l’escriuen els vencedors, gairebé sempre homes blancs. Les veus dels derrotats, dones, nens i pobres són silenciades. Aquestes són les veus que em persegueixen i són les coses que surten als meus llibres”, ha afegit l’escriptora xilena, convençuda de la importància d’escoltar les històries alienes com a mecanisme per apropar-nos a la resta.
Colau reivindica el diàleg
L’alcaldessa ha presidit l’acte a la mateixa hora que se celebrava la cerimònia dels Premis Princesa de Girona, amb la presència del rei Felip VI. En el seu discurs, Ada Colau ha reivindicat el diàleg com a “millor manera per sortir dels conflictes”. “Avui que hi ha concentracions republicanes als carrers, més que mai la ciutat ha de reivindicar el valor de la paraula, l’escolta i l’empatia”, ha dit Colau.
L’alcaldessa també ha lamentat que ens trobem “en un món on creixen l’extrema dreta i el masclisme” i ha condemnat que els estats estiguin tancant les fronteres als refugiats que escapen de la guerra i la misèria. A més , ha fet una crítica al model econòmic actual, que, assegura, fomenta les desigualtats socials, i ha posat el focus en una lluita feminista que es veu reflectida en la figura d’Isabel Allende.
Allende, per unanimitat
El jurat del premi, que ha escollit Isabel Allende per unanimitat, ha destacat que l’autora xilena “encarna la implicació personal amb l’època que li ha tocat viure”. Allende (Lima, 1942) va passar a Xile bona part de la infància i adolescència fins que, amb el cop militar del 1973, es va exiliar a Veneçuela. Des del 1987 viu a Califòrnia. Ella mateixa es defineix com “una eterna estrangera” i ho reflecteix posant el viatge en el centre de moltes de les seves històries.
