El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha ampliat la mostra permanent sobre la Guerra Civil amb més d’un centenar de peces noves, més de la meitat de les quals s’exposen per primera vegada al museu. D’aquesta manera l’exposició permanent dedicada al conflicte bèl·lic passa de tenir dues sales a tenir-ne cinc i converteix el MNAC en un dels referents museístics del període de la Guerra Civil a tot l’estat, per darrere del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, a Madrid.
Un centenar de peces noves, moltes inèdites
Més de la meitat de les peces estaven guardades al dipòsit del museu i, tot i estar inventariades, encara no s’havien exposat mai al públic a les sales del MNAC. En total s’hi han incorporat 108 obres de tipologia diversa com pintures, dibuixos, gravats, fotografies, escultures i paper moneda de 43 artistes.
Són obres fetes en temps real, o sigui entre els anys 1936 i 1939, i mostren tota la cruesa del moment
Les peces noves s’han agrupat per temàtiques. Una de les zones més visuals és la que aplega les obres vinculades a la propaganda, el fotoperiodisme i el cinema. S’hi poden veure peces icòniques d’artistes com Picasso o Juli González i ara també sis fotografies d’Antoni Campañà dipositades per
la família de l’artista.
Les imatges formen part de la sèrie fotogràfica que il·lustra la profanació de les tombes del convent de les Saleses de Barcelona. Una altra de les obres que destaquen és el quadre de gran format de l’artista barceloní Martí Bas que representa els afusellaments de 3.000 persones a la plaça de toros de Badajoz per part del general franquista Juan Yagüe.
El Pavelló de la República de París del 1937, a petita escala
Les sales noves incorporen un espai dedicat al Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París del 1937, amb obres que es van considerar perdudes durant molts anys i que no s’havien tornat a exposar des de llavors.
Entre les peces que s’hi poden veure destaquen l’escultura ‘La banyista’, de Francisco Pérez Mateo, que es va exhibir a l’exterior del pavelló durant l’exposició internacional, i l’oli que representa la mort de Federico García Lorca, de Fernando Briones, una obra en clau simbòlica que evoca l’afusellament del poeta, l’agost del 1936. Aquest quadre és un exemple clau de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.
Un espai propi per mostrar les dones en temps de guerra
Un altre dels espais nous a destacar és el dedicat a les dones en temps de guerra, on es mostren peces fetes o protagonitzades per dones.
Entre les peces més emblemàtiques hi ha el retrat de la miliciana Lina Ódena. Es tracta d’una obra homenatge realitzada arran de la seva mort prematura els primers mesos de la guerra. O un quadre de l’artista Ángela Nebot que mostra l’execució d’una mestra a l’interior d’una escola. L’obra té una gran dramatisme i no s’havia exposat mai fins ara.
