Quim Monzó ha fet un discurs a mig camí entre la ironia i el sarcasme, com és habitual en ell, en el qual ha repassat alguns moments de la seva vida literària. L’escriptor ha recordat que quan era un nen va aprendre moltes coses de les telenovel·les de la ràdio, d’un bibliobús de la Diputació de Barcelona que s’aparcava a davant de casa seva -al barri de Sants-, i de les parades dominicals del Mercat Dominical del Llibre de Sant Antoni. “I com que una cosa porta a l’altra, llegir em va portar a escriure”, ha dit.
Monzó ha confessat que “d’adolescent escrivia perquè odiava el món que m’envoltava”. Ha revelat que el primer conte que va escriure es deia ‘El suïcidi’, que explicava la història d’un adolescent que intentava treure’s la vida. Però com que no ho aconseguia en el primer intent “doncs ho deixava estar.” Monzó ha tancat el discurs recordant que un bibliobús com el que ell freqüentava es va utilitzar el gener de l’any 1939 per portar escriptors catalans a l’exili quan les tropes franquistes arribaven a Barcelona. “Em pregunto si algun dia no gaire llunyà haurem de tornar a fer servir un bibliobús perquè les persones puguin tornar a escapar de la injustícia”, ha acabat. L’acte ha finalitzat amb un clam unànime de “Llibertat presos polítics” i “Independència” per part dels assistents.
Situació excepcional
Quim Monzó ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en un acte carregat de simbolisme per l’actualitat política i l’empresonament del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. El vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, ha adreçat una salutació emotiva als familiars de Cuixart presents en l’acte i ha tornat a demanar la llibertat “de tots els presos polítics i exiliats”.
L’escriptor guardonat també es va lamentar el mes de març de no haver pogut rebre directament del president de l’entitat cultural la comunicació que havia estat el guanyador. Aleshores va dir que “això passa perquè Cuixart està a la presó” i va afegir que “són tan escandalosos el que fa la justícia espanyola i l’absoluta complaença amb què mitjans suposadament crítics hi haurien de respondre, que no hi ha més coses per explicar”.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes reconeix la trajectòria intel·lectual de personalitats del món literari i científic per la seva obra escrita en llengua catalana. El va instituir el 1969 l’entitat Òmnium Cultural i aquest any el guardó compleix el 50è aniversari.
