La Fundació Miró presenta el llegat més íntim de l’artista en una exposició temporal que mostra les obres menys vistes pel públic. La fundació exhibeix la dimensió més personal de l’artista amb més de 180 peces, entre quadres, objectes i dibuixos.
L’exposició convida l’espectador a imaginar els vincles entre les obres que es presenten i els moments vitals, culturals i històrics del segle XX, dels que l’artista va ser testimoni amb la seva família i que queden plasmats a les seves peces.
El llegat més íntim
Al llarg dels anys, l’artista va conservar obres, dibuixos i esbossos que li permetien mantenir un contacte emocional amb la seva obra i, alhora, li servien com a eina per revisar la seva trajectòria i l’evolució artística.
A mesura que desplegava el seu projecte vital i teixia els seus vincles humans, aquest costum es va estendre a la seva esposa, Pilar Juncosa, i la seva filla, Dolors Miró, per a qui va reservar amb cura obres cabdals de la seva producció, convertint-les, al seu torn, en col·leccionistes.
L’estima i la generositat envers totes dues es va perpetuar amb els anys en els nets, David, Emili, Joan i Teo, a qui l’artista també va dedicar amb afecte algunes pintures destacades.
Les obres exposades recorren pràcticament tota la seva vida artística, entre 1910, quan tenia 17 anys, i 1976, de manera que es reforça significativament el discurs de la col·lecció.
La creació de la Fundació Miró
L’exposició comissariada pel director de la Fundació, Marko Daniel, juntament amb Elena Escolar i Dolors Rodríguez Roig, reconstrueix la història de generositat que el pintor inicia amb la reserva d’obra pròpia per a la seva esposa i la seva filla, i que desemboca en la creació de la fundació.
La mostra aplega uns 180 objectes, entre els quals una vuitantena d’obres que ressegueixen gairebé set dècades de trajectòria artística.
