Qui més qui menys s’ha hagut d’adaptar a aquesta pandèmia del coronavirus i les floristeries no han estat una excepció en aquesta diada de Sant Jordi atípica. Amb la majoria de barcelonins confinats, les floristeries han fet mans i mànigues per mirar de no deixar els ciutadans sense la seva rosa tradicional. Les floristeries de barri han fet una feina gairebé de militància per no desatendre els seus clients de tota la vida.
Flors porta a porta
La floristeria Tamarindo del barri de Sants ha dedicat bona part del seu matí a organitzar el centenar de paquets que avui rebran els clients que han fet la comanda en línia fora del barri. És una situació atípica i el seu propietari, l’Alejandro, ha hagut de fer un curset accelerat de missatgeria per mirar d’arribar a tothom, una situació que li ha generat molt d’estrès perquè no té la infraestructura adequada. Pel que fa a la resta de roses, unes 300, l’Alejandro ha hagut de demanar col·laboració a gent del barri per poder arribar a tothom. Una de les persones que l’ajuda amb l’entrega porta a porta per aquest Sant Jordi és l’Ariadna, una de les fotògrafes del barri que amb el confinament ha hagut d’abaixar la persiana temporalment.
Aquest ambient de xarxa de barri es respira per tots els racons. Els clients que reben la rosa a casa estan molt agraïts del servei que ha posat en marxa la seva floristeria de referència que, a més afegeix, a les comandes en línia una galeta del forn del barri Urb&Cakes i un val de descompte per a una sessió fotogràfica de la mateixa Ariadna, així tot queda a casa.
Baixada de vendes
En el cas de la floristeria Tamarindo, les vendes han experimentat una forta baixada. De les 1.200 que acostumen a servir en un Sant Jordi normal enguany han distribuït unes 400 i han fet curt perquè no han rebut totes les roses que esperaven. Això ha provocat que durant tot el matí els veïns que s’han volgut apropar a la floristeria no els ha pogut servir cap rosa perquè totes i cada una d’elles tenien ja el seu propietari. La rosa de Sant Jordi ha estat un dels tresors més cobejats pels barcelonins que no han estat prou previsors.
