No tenia gens clar que acabaria fent allò que l’apassiona. L’Enric Molina és actor, però per arribar fins aquí no ho ha tingut fàcil: fins i tot va viure uns sis anys al carrer. Ara encarna el paper protagonista de la pel·lícula ‘Sense sostre’, una producció que firmen els directors Xesc Cabot i Pep Garrido i que s’estrena a Barcelona aquest divendres, 20 de desembre. El film s’ha quedat a les portes de la nominació als Premis Gaudí i Goya.
Que Molina en sigui l’intèrpret principal no és, doncs, casual. Fill d’una família de set germans, va passar una bona infància entre l’Eixample, Sarrià, Gràcia i el Clot. La vida se li va desmuntar a la joventut: va flirtejar amb la droga, els seus pares es van separar i va acabar dormint als carrers de la ciutat una temporada llarga. Parla amb betevé sota el pont de la Marina, un dels indrets on es va establir.
“Molts pensen que [les persones sense llar] estan al carrer perquè volen, perquè són borratxos o drogoaddictes. Pots tenir una bona feina o un cotxe impressionant, i trenques el vincle amb la feina, tanca l’empresa i… és com una roda que tires des d’un pendent, va agafant neu i al final és una bola immensa“, explica Molina. Gràcies a Arrels Fundació se’n va sortir, i ara es dedica a allò que havia estudiat.
‘Sense sostre’ narra les peripècies d’un sensellar
La pel·lícula ‘Sense sostre’ narra la història del Joan (Enric Molina), un home sense llar alcohòlic que malviu a Barcelona. Un dia perd el gos que l’acompanya, el Tuc, i aleshores decideix emprendre un viatge. A Molina fer aquest paper li va portar molts records: “No havia d’interpretar gaire. Tirava el carret enrere… Ha estat viure uns instants amb què ja m’havia trobat”, relata.
Als directors Pep Garrido i Xesc Cabot els va enlluernar la seva manera d’actuar i van apostar perquè estigués a primera línia del film. Una producció que, segons Garrido, no té moralitat ni tampoc dosi dramàtica en excés. “Del que parla ‘Sense sostre’ en el fons no és de les persones sense llar, parla de quin és el sentit últim de la vida o de qui som i qui podem arribar a ser. Per tant, ens interpel·la a tots”, afirma.
El film s’ha rodat amb altres homes i dones que han viscut al ras i amb actors professionals, com Laia Manzanares. D’escenaris n’hi ha molts, però la majoria són a la ciutat, com el pont de la Marina o la Verneda. No es mostra la imatge turística de Barcelona, sinó “la Barcelona dels circuits de les persones sense llar“, assegura Garrido. La pel·lícula s’estrena als cinemes Girona i al Zumzeig.
