Rubén Pozo i Lichis fa anys que coincideixen en les carreteres del rock. Aquests dos músics, nascuts a Barcelona però molt madrilenys, s’han trobat ara per agafar el mateix camí i fer música plegats. Després de deixar Pereza (Rubén Pozo) i La Cabra Mecánica (Lichis) els dos van emprendre carreres en solitari, i ara els ha vingut de gust una mica de companyia.
‘Mesa para dos’
Va ser Lichis qui va enviar un whatsapp a Rubén Pozo que, de seguida, diu, li va dir que sí: “Fa temps que segueixo el que fa Lichis i m’agrada molt, així que em va encantar la idea i vam posar-nos a tocar”.
Així van començar a fer gira plegats per Espanya i alhora a compondre cançons a quatre mans. Cadascú servia la seva personalitat pròpia en aquesta ‘Mesa para dos’, en què comparteixen molt més que beure i menjar i que ara es materialitza en un EP amb sis cançons. “Això del rock és com fer una truita de patates –diu Lichis. Encara que tinguem els mateixos ingredients i cuinem al mateix foc, a cadascun li sortirà d’una manera diferent”.
Els uneix, diuen, la mateixa manera d’entendre la música i la vida, que, de fet, és la de dos nanos de barri que van començar a tocar la guitarra i que volien explicar alguna cosa al món. Segurament somiaven viure de la música, però no que viure de la música fos tan difícil. “Viure de la música és un privilegi –diu Rubén Pozo–, però si no estàs sempre en primera línia, si la teva mare no et veu sempre, no entén de què vius. Però som els dos molt tossuts, ens agraden les cançons, i ara ja és massa tard per canviar“.
Un viatge plegats
En aquest nou viatge, què ha après l’un de l’altre? Rubén Pozo diu que admira com Lichis sempre tira endavant i enveja la manera que té de compondre cançons, ja que sempre ho té més clar que ell, que, diu, dubta de tot tota l’estona. Lichis, per la seva banda, agraeix que amb aquesta nova aventura ha recordat que no val la pena estar tan pendent del que diran fora i que Rubén Pozo és tal com és, sense importar-li l’opinió dels altres. Si t’agrada bé i si no, et fots”. A més –diu– és l’únic músic que conec que no he sentit mai criticar ningú”.
Relació amb Barcelona
I, per cert, tenen relació amb la ciutat que els va veure néixer? “Jo soc totalment xarnego –explica Lichis–, ja que els meus avis van venir a treballar aquí. Però també som més madrilenys que El oso y el madroño”. Els avis de Rubén Pozo, per la seva banda, eren de Barcelona i, de fet, de vegades els dos es queden a casa de la seva àvia (que va morir fa poc) al Poble Sec. “A Madrid soc ‘el catalufo’ –explica Pozo– i aquí soc ‘el xulo madrileny de merda’. Així vivim la nostra catalanitat”, diu Lichis entre rialles.
