El conjunt d’edificis i jardins que formen part del llegat de Julio Muñoz Ramonet es convertiran en un centre dedicat a la cultura, l’art i la ciència. Així ho preveu el pla funcional presentat per l’Ajuntament de Barcelona i que ha estat aprovat per unanimitat pel patronat de la fundació Julio Muñoz Ramonet.
En un comunicat, el consistori informa que ha habilitat una primera partida d’1,8 milions d’euros per posar en marxa el projecte, amb la perspectiva d’obtenir altres fonts de finançament més endavant. La propera passa prevista és convocar el concurs d’arquitectura per triar l’equip redactor del projecte, un procediment que s’allargarà un mínim de nou mesos.
Usos a petita i a gran escala
El projecte pretén convertir els edificis i jardins del carrer de Muntaner 280-292, construïts entre el 1917 i el 1921, en un espai obert a la ciutadania i on es puguin desenvolupar, entre d’altres, activitats culturals i de lleure. Per tant, tindrà uns usos de proximitat, però també serà un equipament singular de Barcelona i un centre de referència internacional que fusionarà el valor patrimonial i el col·leccionisme del segle XX amb la creació artística i científica del segle XXI.
Com ha dit a betevé el tinent d’alcalde de Cultura, Joan Subirats, la idea és que sigui un punt de trobada de totes aquelles iniciatives artístiques i científiques que impulsa la ciutat. A banda, una part dels edificis es destinarà a residència temporal per a artistes i científics d’altres països o ciutats.
La distribució dels espais
Segons el projecte aprovat, es preveu distribuir els diferents àmbits temàtics en diversos espais: un espai de difusió del llegat de Muñoz Ramonet; un per a la col·lecció d’art; un altre d’activitats culturals i de lleure, i un node d’art i ciència. Dins d’aquests espais s’hi inclouran zones d’exhibició, àries destinades a la recerca, espais per a la conservació de les col·leccions, zones de creació i espais per generar activitats de barri, entre d’altres.
El llegat de Julio Muñoz Ramonet
El llegat que l’empresari va deixar a Barcelona inclou dos edificis que sumen una superfície de 4.131 m2 i que estan catalogats com a Bé amb elements d’interès. També hi ha un jardí històric amb una superfície de 3.568 m2 obra de l’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier. Els edificis i una porteria que també es troba a la finca són obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. També inclou una àmplia col·lecció d’art formada per nombroses pintures, escultures, tapissos, i objectes d’art decoratiu.
El llegat ha viscut un destacat periple judicial fins arribar a mans de la ciutat. L’Audiència de Barcelona va dictaminar el gener del 2009 que el testament de Julio Muñoz Ramonet a favor de l’Ajuntament era totalment vàlid i el Tribunal Suprem ho va ratificar el març del 2012. Però no va ser fins al juliol del 2013 que el consistori va poder accedir al palau.
Des de llavors, s’ha treballat en un projecte per decidir quins usos donar als edificis. Es va pensar a fer-hi una biblioteca, projecte que després es va descartar.
També la col·lecció d’art ha estat sotmesa a un litigi judicial fins que, finalment, l’octubre del 2020, el consistori va poder recuperar el gruix del llegat. La família reclama que se’ls hi retorni.
