Aquest palauet situat al carrer de Muntaner serà de l'Ajuntament. Una sentència del Tribunal Suprem deixa clar que la voluntat de Julio Muñoz Ramonet era deixar part del seu llegat al consistori i no a la seva família. Es desestima així el recurs presentat per les filles de l'empresari que es negaven a deixar el palauet i les obres d'art que hi ha a l'interior a mans de l'Ajuntament. Aquesta és la tercera vegada que es dóna la raó a l'Ajuntament de Barcelona en un procés que ha durat més de 20 anys. Julio Muñoz Ramonet va morir l'any 1991. Tot i així, l'Ajuntament no va saber fins quatre anys més tard, el 1995, que era un dels hereus de l'últim testament de l'empresari. Aleshores va crear la Fundació Julio Muñoz Ramonet, a través de la qual s'havia de gestionar el llegat. Però els litigis amb la família de l'empresari han impedit que els béns hagin passat encara a mans públiques. A banda del palauet, l'Ajuntament ha de rebre també obres d'art de la col·lecció privada de Muñoz Ramonet, entre les quals hi ha pintures de Goya o d'El Greco. L'última catalogació de les obres es va fer l'any 1998 i se'n van comptabilitzar unes 400. Algunes, però, han desaparegut i per això el Suprem determina que si l'Ajuntament no rep tots els quadres que hi havia en aquell inventari, s'indemnitzarà el consistori amb el valor de les obres. Ara s'han d'esperar 20 dies perquè la sentència sigui ferma i l'Ajuntament pugui gaudir d'un espai que hauria d'haver esdevingut de la ciutat ara fa 20 anys. Aquesta tarda el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha expressat la seva satisfacció en conèixer la sentència. Ciurana ha assegurat que la finca del carrer de Muntaner serà un espai obert a la ciutadania tal com establia el testament de Muñoz Ramonet. La Fundació serà la beneficiària de totes les obres que hi ha al seu interior. JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura "El que toca a partir d'ara és instar a l'execució de la sentència, i això comportarà precisament localitzar aquestes obres. Si hi ha obres que estan inventariades i no es localitzen generen un dret d'indemnització a favor de l'Ajuntament de Barcelona."
El Suprem ratifica la sentència que va emetre l’Audiència de Barcelona, en què ja es constatava la validesa del testament que l’empresari havia redactat el 1988 a Suïssa. En el text nomenava hereves les seves quatre filles, si bé deia que les possessions objecte de litigi, les cedia a la fundació que porta el seu nom, amb la finalitat que les conservés i que fossin aprofitades per la ciutat de Barcelona.
Les finques que Muñoz Ramonet va llegar a la ciutat estan ubicades als carrers de Muntaner, 282 i de l’Avenir, 26. Entre els béns de les finques hi ha quadres de gran valor, com ‘La mare de Déu del Pilar’, de Francisco de Goya, i ‘L’anunciació’, d’El Greco.
L’empresari Julio Muñoz Ramonet i el seu germà Álvaro van ser dos dels personatges més coneguts durant els anys de la postguerra a Barcelona. A la ciutat hi circulaven tota classe de rumors sobre les seves aficions i la frase “En el cielo manda Dios y en la tierra, los Muñoz”, en referència al seu potencial econòmic.
