(ACN) El tàndem format per Lluïsa Mallol i Francesca Piñón estrenarà aquest dijous, 29 d’octubre, a la Sala Tallers del TNC una adaptació de ‘La dona trencada’, de Simone de Beauvoir. El monòleg es basa en una de les novel·les emblemàtiques de l’escriptora, en què descrivia el despertar d’una dona sotmesa al seu marit, quan ell la deixa. Mallol n’és protagonista i dramaturga i, Piñón, directora.
Totes dues constaten que no requeria “portar-la” als nostres dies perquè segueix sent “molt actual”. Hi han treballat de forma intensa durant els últims dos mesos i la presentaran amb una adaptació “senzilla”, sense artificis i amb una escenografia que compta pràcticament només amb unes projeccions audiovisuals de Mar Orfila.
“El text em va colpir i em va ferir, com si em furguessin ferides que tens dins”, ha confessat Lluïsa Mallol. La principal artífex de l’adaptació teatral de ‘La dona trencada’ ha reconegut que no va llegir la novel·la fins al 2003 i que, en realitat, esperava “una cosa més pamfletària i reivindicativa”, però es va trobar amb “la història d’una ruptura”.
Entrades exhaurides
‘La dona trencada’, amb traducció de Marta Pessarrodona, arriba al TNC amb les entrades exhaurides i alguns mesos després de la data d’estrena prevista. És una de les obres afectades pels mesos de confinament i la suspensió de la temporada teatral.
El muntatge es podrà veure de dijous a diumenge, amb la primera funció avançada a les 19 h per adaptar-se al toc de queda. El director del TNC, Xavier Albertí, confia que l’excepció cultural prevalgui “si es prenen mesures més coercitives” contra la covid-19. Albertí ha agraït públicament al govern la declaració de la cultura com a bé essencial, en la mesura que això ha permès als equipaments ser una excepció cultural al toc de queda i poder acabar més tard de les nou del vespre.
Crítica a la injustícia dels rols de gènere
A la novel·la de Beauvoir, després de descobrir que el seu marit manté una relació amorosa amb una altra dona més jove, Monique intenta endreçar en un dietari l’evolució dels seus pensaments i percepcions. Fins aleshores, sempre s’havia considerat a si mateixa com a modèlica en la pròpia condició femenina i els seus rols de gènere assumits. Ara, però, començarà a replantejar-se la majoria dels valors sobre els que havia construït la seva vida íntima i social.
A mitjan anys 60, Beauvoir va publicar una novel·la que posava sobre la taula la injustícia dels rols de gènere i la subjugació general de la dona envers l’home dins de les relacions matrimonials. Mallol i Piñón no neguen que la situació ha millorat, però creuen que de l’obra de Beauvoir encara ressona avui en certs comportaments i rols diferenciats entre homes i dones.
Si una cosa han fet notar les dues actrius és que ni el text de Beauvoir ni la seva adaptació són “victimistes”, sinó que apel·len a l’empoderament i la presa de consciència de la dona. “Una cosa que es va fer a l’època i que va molestar a Beauvoir és que se la considerés una víctima: ‘pobra, pobra’, li deien en llegir la novel·la, mentre ella insistia que el que estava fent era una crida a les dones perquè prenguessin les regnes de la seva vida”.
