(ACN / redacció) Bob Dylan ha tornat al Liceu de Barcelona cinc anys després amb la gira ‘Rough and Rowdy Ways’. El llegendari músic i Premi Nobel de Literatura ha ofert un concert de gairebé dues hores amb un Liceu ple, amb més de 2.000 persones, en el marc del festival Guitar BCN. Aquest dissabte el cantant repeteix espectacle.

Com és habitual en les seves actuacions, Dylan no ha interpretat cap dels seus grans hits més populars dels 60 com ‘Blowin’ in the wind’ o ‘Like a Rolling Stone’, sinó que gran part s’ha centrat en el seu darrer disc ‘Rough and Rowdy Ways’. Al concert, com ja se sabia, s’ha prohibit utilitzar els telèfons mòbils. En arribar al recinte, l’empresa de fundes Yondr ha posat a disposició dels assistents una funda per al mòbil, que ha restat bloquejat durant el directe.

Públic entrant al Liceu pel primer concert de Bob Dylan a Barcelona

El concert, entre el blues i el folk amb tocs de rock

A les vuit en punt, Robert Allen Zimmerman, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, de 82 anys, ha aparegut a l’escenari del Liceu acompanyat per cinc músics i s’ha situat darrera un piano ubicat al centre de l’espai sota una llum vermellosa i tènue. El concert, que s’ha mogut entre el blues i el folk amb tocs de rock, ha seguit majoritàriament la línia dels directes que està oferint el cantant en la seva gira i ha estat una reivindicació d’aquells concerts de sala amb so de banda. 

Les primeres notes de l’actuació han estat ‘Watching the river flow’, un tema del cantant nord-americà de principis dels 70 i inclòs també a l’àlbum ‘Shadow kingdom’ que ha publicat enguany. No ha estat l’única cançó d’aquella època perquè també ha interpretat ‘To be alone with you’, que forma part d’un dels seus àlbums més importants: ‘Nashville skyline’, de l’any 69, també versionada a ‘Shadow kingdom’.

No ha faltat el so de la seva mítica harmònica

Ha estat molt aplaudida ‘When I paint my masterpiece’, d’inicis dels 70, on Dylan ha tocat la seva mítica harmònica, un instrument molt present en la seva llarga trajectòria. Un altre dels moments més aplaudits per part del públic ha estat quan Dylan ha cantat ‘I’ll be your baby tonight’ del popular disc de l’any 67 ‘John Wesley Harding’.

Tot i això, la música que ha marcat l’actuació ha estat la del disc de l’any 2020 ‘Rough and Rowdy Ways’ amb peces com ‘I contain multitudes’, que obre l’àlbum, ‘False prophet’, ‘Black rider’ o ‘Key west’, entre d’altres. Dylan, que és conegut per no interactuar amb el públic, ha agraït en més d’una ocasió els aplaudiments de les més de 2.000 persones i s’ha mostrat molt distès en el moment de presentar els components del grup.

‘Sold out’ pels concerts de Dylan a Barcelona

L’expectació pels concerts de Dylan va fer que es venguessin més de 15.000 entrades en poques hores per les actuacions a l’Estat. A Barcelona ha fet dos ‘sold outs’. Segons van explicar els organitzadors de la gira, es tracta d’una de les últimes ocasions per escoltar en directe una de les figures musicals “més influents del segle XX”. Dylan continuarà la seva gira europea per França després de les actuacions a Barcelona.

Sense mòbils durant el concert

Al concert ha estat prohibit totalment l’ús de telèfons mòbils i qualsevol accessori. En arribar al recinte, l’empresa de fundes Yondr ha posat a disposició dels assistents una funda per al mòbil, que el bloqueja. En cas d’emergència es pot desbloquejat i utilitzar només en una zona específica senyalitzada.

Pels assistents aquesta mesura no és cap problema, expliquen que està bé deixar-los per “gaudir dels concerts”, també que per veure un artista mític com Dylan: “que posi la norma que vulgui”. El cantant ha estat sempre molt gelós de la seva imatge i s’ha caracteritzat sempre per no autoritzar gravacions de televisió.

Fundes per guardar els mòbils

El Guitar BCN va explicar que aquesta limitació, provada en gires recents, “crea millors moments per a tots els assistents” i contribueix al gaudi i la presencialitat. “Els nostres ulls s’obren una mica més i els nostres sentits s’aguditzen lleugerament quan perdem la crossa tecnològica a què ens hem acostumat. I sí, és un tracte innegociable“, van exposar.