La riquesa semàntica de “crim” i els matisos entre homicidis i assassinats

‘Mots endiumenjats’, la secció del btv llengua, mira de treure l’entrellat i cercar pistes d’una paraula ben enterbolida: “crim”. Resoldre aquesta paraula no és senzill perquè és un mot amb una càrrega semàntica considerable. Us oferim un petit bocí de tot el que se’n podria dir.

El parricidi de Caterina Albert

Literàriament, les narracions que tenen com a eix la mort d’algú són inabastables. Tot i això, un escrit literari sobre un crim no sempre conté específicament aquesta paraula. Com en aquest fragment del conte ‘Parricidi’ de Víctor Català —Caterina Albert— en què se’ns detalla un horrorós assassinat:

Literatura a banda, quina és la consideració formal de “crim”?

Aquesta paraula també designa una “violació greu de la llei moral”, que també inclouria els delictes de sang. Segons la terminologia policial i dret penal, “crim” seria “qualsevol delicte contra una persona especialment violent i de sang”, alhora que genèricament també té el sentit d'”acte que ofèn els estats forts i definits de la consciència col·lectiva”. El Termcat recull tota la tipologia de crims, a banda del genèric.

• crim contra la humanitat
• crim contra la pau
• crim d’agressió
• crim d’apartheid
• crim de guerra
• crim de lesa humanitat
• crim de lesa majestat o d’altra traïció
• crim internacional
• crim organitzat

Quines són les diferències entre “crim”, “assassinat” i “homicidi”?

Si consultem el ‘Diccionari de terminologia policial’ de la Diputació de Barcelona veiem que “crim” té definició pròpia però que “assassinat” i “homicidi” comparteixen el mateix significat. La percepció que en tenim, però, coincideix amb aquestes definicions?

• crim→ “Delicte contra una persona comès amb vessament de sang o altres formes extremes de violència.
• assassinat i homicidi → “Delicte que consisteix a matar una persona amb traïdoria, o bé per preu, recompensa o promesa, mitjançant inundació, incendi, verí o explosiu, amb premeditació coneguda, o amb encrueliment augmentant el dolor de la víctima.”

Tot i que en aquest diccionari a “assassinat” i “homicidi” se’ls doni el mateix tracte perquè poden coincidir de vegades, no són sinònims absoluts. “Homicidi”, per exemple, desprèn altres sentits, un dels quals seria el de possible involuntarietat. El Termcat ens certifica aquesta apreciació:

Així doncs, un homicidi amb certes característiques podrà ser considerat un assassinat, però n’hi haurà d’altres que no.

Quan l’homicidi és, doncs, un assassinat?

Altre cop el Termcat ens ajuda a aclarir la diferència entre tots dos:

“L’assassinat és regulat per l’article 139 del Codi penal (CP). En el dret vigent, aquestes circumstàncies són tres: en primer lloc, l’execució del fet amb traïdoria; en segon lloc, per preu, recompensa o promesa, i en tercer lloc, l’acarnissament. La concurrència de qualsevol d’aquestes circumstàncies converteix l’homicidi en assassinat.”

Un homicidi al qual es puguin atribuir qualsevol d’aquestes circumstàncies el convertirà en assassinat, és a dir, quan la intencionalitat de fer mal queda demostrada.

Per reblar finalment el clau semàntic podem dir, doncs, que un assassinat sempre és un crim; però no necessàriament un homicidi sempre ho és.

Seguint les pistes embrionàries de “crim”

El català va prendre “crim” de la paraula llatina CRĭMEN, -MĭNIS, i en va recollir un sentit més genèric. En un primer moment significava “acusació” però més endavant va tenir també el sentit de “mancament”, que vol dir “incompliment amb un deure o no tenir el respecte degut”. És per això que a l’edat mitjana era un terme de lleis i de justícia i sortia sovint en textos que recollien plets, disconformitats entre dues parts i també a les novel·les, evidentment.

Qualsevol actitud que se sortia del sentit moral o que apuntava a traïdoria era un crim. N’hem seleccionat un exemple, com aquest fragment del ‘Tirant lo Blanc’, en què el cavaller —víctima de l’estratagema envejosa de la Vídua Reposada— creu que Carmesina l’enganya amb un altre quan, per contra, només estaven representant una ficció. Tirant, encegat, defineix aquest engany com un “crim”: