Una vintena d’escoles i instituts de Barcelona es convertiran en museus vius. De fet alguns, com La Farigola de Vallcarca, ja han acabat el projecte. El centre celebra els 100 anys de la col·locació de la primera pedra i conserva documents i materials com màquines d’escriure o diapositives que ja formen part de la història del centre. Per això, des de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona s’ha impulsat la preservació i catalogació d’aquest material. Així, alumnes i ciutadans podran seguir coneixent la història de l’escola centenària.

El patrimoni dels centres educatius anteriors a la Guerra Civil ha començat a catalogar-se per garantir-ne la conservació. Són la xarxa d’Escoles Històriques de Barcelona i tenen documents i materials que han acumulat al llarg de la seva història. És el cas de l’Escola la Farigola de Vallcarca, que aquest novembre celebrarà els 100 anys de la col·locació de la primera pedra i ja en fa set va decidir començar a recuperar el seu material històric. Per això, es va crear l’aula històrica, on abans hi havia hagut quart de primària. Ara, en aquest espai hi ha una part on s’exposen els materials i una altra amb ordinadors per a la recerca. Cada any, alguns cursos del centre s’encarreguen de treballar la història de l’escola, gairebé centenària.

Arxivar i catalogar

Des de fa un any, a aquesta tasca que ja feien els docents li ha arribat ajuda. L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona amb Marc Cuixart, net de Josep Goday Casals, que va ser qui va dissenyar la majoria d’aquests centres històrics, han iniciat la catalogació d’aquesta memòria.

Marc Cuixart, coordinador del projecte de museïtzació de les escoles i instituts històrics de Barcelona, explica que “això ho van començar a fer les mestres i els directors i fa molts anys que ho estan fent, i aquest any passat nosaltres conjuntament amb ells vam decidir fer-ho bé, arxivar, catalogar amb tots els codis museístics que toquen, i ara voldríem arreglar una mica els espais”.

Material pedagògic

Són objectes com màquines d’escriure, càmeres, reproductors de diapositives, balances i, fins i tot, la paret de pedra de l’edifici original quan era una escola de nenes, que abans havia estat un hostal. Ara, tot té un codi i està digitalitzat per poder consultar i conèixer quin ús tenia.

L’objectiu és que aquest material no sigui només per exposar-lo, sinó sobretot com a material pedagògic i didàctic, per al treball a la mateixa escola. Ara, queda condicionar bé l’aula històrica, col·locar-hi vitrines per guardar-hi les peces, i millorar-ne la il·luminació i les finestres, perquè el sol o el vent no malmetin els objectes que expliquen la història del centre.