Un mateix individu pot arribar a fer 4.000 km, des del nord d’Europa fins a l’àrea subsahariana, i volar durant una setmana seguida. Un estudi recent apunta que el gruix de la població migradora roman a l’Àfrica tropical durant l’hivern i que els individus que retornen a Europa són molt probablement la descendència dels que van colonitzar la regió subsahariana a la tardor.

Com és la papallona dels cards?

La migradora dels cards (“Vanessa cardui”) és una papallona de mida mitjana, amb taques de de colors terrosos  que les ajuden a mimetitzar-se amb l’entorn. La migradora dels cards és una de les papallones que pot viure més dies: unes quatre setmanes com a adultes.

Gerard Talavera, investigador i líder de l’estudi realitzat per l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC_UPF),  ha explicat a ‘El matí de Barcelona’, de betevé, que, malgrat que les migracions s’han associat sempre a les aus, recentment s’ha descobert que la migradora dels cards també realitza grans trajectes.

Des del nord d’Europa fins a l’Àfrica subsahariana

L’investigador ha destacat que aquesta papallona duu a terme un cicle compartit en el  territori entre Europa i l’Àfrica subsahariana. A finals d’estiu, quan comencen a baixar les temperatures i manca l’aliment  al nord d’Europa, les papallones inicien el seu viatge cap al sud: passen pel Mediterrani, creuen posteriorment el desert del Sàhara i arriben, finalment, a l’Àfrica subsahariana.

L’arribada a aquesta regió de l’Àfrica tropical coincideix amb el final de l’època de pluges. La sabana verdeja en aquell moment i ofereix molts recursos per a aquests insectes. Les papallones crien allà i, de cara a la primavera, tan bon punt es comença a assecar la sabana, reben novament l’estímul de migrar cap al nord, cap a Europa, a la recerca de recursos.

Noves descobertes

Un estudi anterior ja va descobrir que el gruix de la població d’aquesta espècie migra a la tardor cap a l’Àfrica,  però encara quedava la incògnita de saber què passava amb aquestes papallones un cop eren allà, és a dir,  mancava saber si restaven en aquell indret o, bé, si tornaven posteriorment cap al Mediterrani.

Aquest nou estudi demostra que, efectivament,  les poblacions de l’Àfrica tropical migren de tornada cap al Mediterrani. Aquesta troballa és important perquè permet veure que, en conjunt, són diverses generacions les que fan el camí d’anada i  de tornada. Això demostra que es tracta d’un cicle tancat. Les mateixes papallones no poden aprendre les rutes que van fer els seus progenitors, però sí que incorporen un comportament innat i genètic que les impulsa a migrar i que s’activa, es manté i finalitza per senyals ambientals.

En definitiva, malgrat que un únic individu de papallona pot volar des del nord d’Europa fins a l’àrea  subsahariana -pot fer fins a 4.000 km-, per completar tot el cicle migratori de 12.000 km calen unes 8-10 generacions.

Com es pot saber quin és l’origen geogràfic d’una papallona?

La clau de les noves descobertes ha estat l’anàlisi dels isòtops estables presents a les ales de les papallones, una tècnica emprada per exemple en medicina forense. S’analitza la forma química d’alguns elements químics -en aquest cas de l’hidrogen- que és diferent en funció de la geografia.

Els isòtops es transmeten des de l’aigua de la pluja a les plantes, d’aquí passen a les erugues quan l’ingereixen, i finalment arriben a les papallones adultes. Així doncs, en capturar una papallona, per exemple a Barcelona, i analitzar-ne els isòtops es pot arribar a saber d’on venia.

A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera realitzada a Gerard Talavera a ‘El matí de Barcelona’, de betevé: