A Barcelona hi ha una trentena de botigues de discos. Aquests negocis no ho han tingut fàcil amb l’eclosió de les plataformes de música en estríming com Spotify. Però el ressorgiment del vinil les ha fet tornar a situar-se en el mapa, després d’alguns tancaments d’històriques com Discos Castelló. I no només resisteixen, sinó que lideren iniciatives com la d’aquest dissabte, en què se celebrarà el Record Store Day”, el dia de la botiga de discos, una jornada amb activitats i edicions especials i limitades que se celebra a l’estat des del 2011 i en què s’uneixen artistes i establiments per reivindicar “l’art de la música”.
L’epicentre dels discos a la ciutat s’ha traslladat i ha canviat. D’un carrer dels Tallers ple d’efervescència sonora, es mantenen les botigues d’instruments musicals i algunes de discos com Revolver Records, que aposta pels grups i segells que no entren en els circuits més massius. Carlos Pascual, de Revolver Records i l’organitzador del Record Store Day, en una entrevista al ‘bàsics’ ha recordat que en aquesta zona hi havia hagut fins a 17 botigues de discos i que “era per definició el carrer de les botigues de discos i moltes han anat tancant, seguim allí resistint“.
“El vinil està de moda”
Gràcia fa uns anys que està agrupant un bon nombre de botigues de discos i segells discogràfics. A banda de noves apostes, continuen aixecant la persiana clàssics com Disco 100, des del 1978 al carrer de l’Escorial, una “rara avis” amb més de 100.000 referències en estoc. Dan Mayor ha explicat que va ser l’any 2008 quan van decidir recuperar els vinils, ja que abans no en tenien. A més, afegeix que, tot i que ara estan de moda, ells continuen venent molts CD.
Una altra botiga gracienca, El Genio Equivocado, va obrir el 2018 al cor de la Vila de Gràcia, al carrer de Benet Mercadé, amb una aposta per la música independent, tot i que ha anat absorbint estils. Quan van aterrar al barri ja hi havia botigues noves i, com ells, algunes també amb segell discogràfic. Rafa Piera, d’El Genio Equivocado, explica que van començar amb l’onada del vinil. Tot i que considera que mai va marxar, sí que explica que va haver-hi uns anys que la fabricació d’aquest dispositiu va quedar reduïda a la mínima expressió. “Ara s’ha posat de moda”, ha afegit. De fet, fins i tot destaca que va gent jove a les botigues i que “alguns venen a comprar el disc com un objecte decoratiu, com a marxandatge”.
Producte local en una botiga de proximitat
No només el centre de Barcelona i Gràcia acullen tendes de discos. Ara hi ha iniciatives petites que s’han obert pas per la ciutat, lluny del districte de Ciutat Vella, on, per tradició, solen dirigir-se els qui volen comprar música. És l’exemple d’Ultra-Local Records, al Poblenou, una botiga que aposta pel producte local i per l’escena independent barcelonina, catalana i espanyola. Raül Chamorro, d’Ultra-Local Records, explica que és una botiga jove que també va arrencar amb la segona edat d’or del vinil: “Vam néixer el 2012 i ja vam enfocar la botiga a només vinils i no vam notar el canvi”.
Ara diuen que torna el casset. Tot i que consideren que és un format bonic, creuen que el so és horrible.
